El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat pel Govern d'Espanya contra la mesura cautelar que va suspendre les inscripcions en el Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA) dels ciutadans que van obtenir la nacionalitat espanyola a l'empara de l'anomenada Llei de Néts. La decisió judicial deixa sense efecte aquestes altes censals i confirma que aquest col·lectiu no podrà exercir el vot en les eleccions generals del 29 de novembre.

La Llei de Néts —aprovada el 2022 i formalment coneguda com a Llei de Memòria Democràtica— va ampliar l'accés a la nacionalitat espanyola als descendents d'exiliats i emigrants durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Milers de persones, principalment a l'Amèrica Llatina, van obtenir la nacionalitat per aquesta via i van procedir a inscriure's en el registre consular, cosa que els hauria permès participar com a electors a l'estranger. La controvèrsia judicial va sorgir en qüestionar-se si aquestes inscripcions s'ajustaven als terminis i requisits establerts per figurar en el cens i poder votar en una convocatòria electoral concreta.

El Govern no aconsegueix revertir la suspensió cautelar

L'Executiu de Pedro Sánchez va impugnar davant el Suprem la mesura cautelar que havia acordat suspendre aquestes inscripcions, argumentant que la seva exclusió del cens vulnerava drets adquirits. L'alt tribunal ha rebutjat aquest plantejament i ha mantingut la suspensió en vigor, la qual cosa equival a confirmar que els afectats queden fora del padró electoral per als comicis de novembre.

La resolució té un abast pràctic immediat: els terminis electorals no permeten reobrir el procés d'inscripció abans de la celebració de les eleccions, de manera que l'exclusió del cens d'aquest col·lectiu queda consolidada per al 29-N amb independència del que pugui resoldre el Suprem sobre el fons de l'assumpte en una fase posterior del procediment.

El nombre exacte de persones afectades no consta detallat en les fonts disponibles, però els registres consulars havien processat desenes de milers de sol·licituds sota aquesta llei en els anys previs, amb una concentració especial en països com l'Argentina, Mèxic o Veneçuela.