Vuit dies després de l'afluència massiva registrada el 30 de juliol, el president de la Ciutat Autònoma de Ceuta, Juan Vivas, situa el nombre de persones restants al territori entre 8.000 i 11.000 — una estimació que és almenys quatre vegades més alta que la donada per la Govern figura central, estimada en uns 2.500—. La discrepància en les xifres no és un detall menor: determina directament l'abast dels recursos necessaris i la gravetat de la resposta institucional que es pot esperar.

Vivas va fer aquestes declaracions després de presidir una reunió extraordinària del Consell de Govern convocada per avaluar la situació. Durant la reunió, el líder de Ceuta va rebutjar categòricament qualsevol suggeriment que la situació es pogués descriure com a normal i va descriure un escenari en què milers de persones estaven sense llar i mancades de necessitats bàsiques, escampades pels carrers, barris, turons i platges de la ciutat. Al seu parer, aquesta realitat està creant una sensació d'inseguretat i minant l'harmonia social.

El Tarajal com l'única via de sortida: un retorn a Marroc o el risc d'un efecte en cadena

La postura de Vivas no deixa cap espai per a l'ambigüitat: l'única sortida de la crisi és que aquells que han creuat la frontera de Tarajal tornin. El president va ser explícit en advertir que aquells que romanen a Ceuta No se'ls expedirà cap documentació ni se'ls concedirà accés a la península, en un missatge adreçat tant als mateixos migrants com al govern central. El seu argument és fonamental: si les deportacions no es duen a terme de manera ràpida i decidida, s'establirà una expectativa que animarà noves arribades massives, posant en perill l'estabilitat futura de la ciutat.

Per garantir que aquestes deportacions es puguin dur a terme, Vivas demana al Govern que augmenti el personal i els recursos assignats a les autoritats d'immigració, perquè els procediments es puguin completar tan aviat com sigui possible. Segons el president, no es tracta d'una resposta desproporcionada, sinó d'ajustar els recursos a l'abast real del problema.

Mil agents i defenses frontereres: les dues demandes específiques adreçades al Govern

Més enllà dels reforços, Vivas va fer dues peticions específiques. La primera: un desplegament extraordinari d'almenys mil agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil, que, al seu parer, infondria un sentiment de seguretat en la població i enviaria un senyal de presència de l'Estat proporcional a la gravetat de la situació. El mateix president va reconèixer la feina de les forces ja desplegades —inclòs l'Exèrcit— però va assenyalar que els mateixos agents admeten una situació precària pel que fa als efectius.

La segona demanda fa referència al control fronterer. Vivas va emfatitzar que la línia divisòria entre Espanya i el Marroc —i, per extensió, la frontera exterior de la Unió Europea— no pot estar subjecte a les decisions d'un tercer país. Va demanar que Espanya recuperés el control total d'aquest punt i que mantingués el desplegament de l'exèrcit com a garantia que una crisi d'aquesta magnitud no es pugui repetir. La referència implícita als esdeveniments del maig de 2021, quan la obertura unilateral de la frontera per part del Marroc va permetre que més de 8.000 persones la creuessin en un sol dia, va planar sobre tot el discurs.