La demarcació de Tarragona ha aconseguit una nova cota històrica de població. Segons les dades provisionals de l'Estadística Contínua de Població (ECP) de l'INE, el territori ja s'acosta als 900.000 habitants, després de sumar 14.112 residents més a l'últim any, un increment de l'1,6% que la converteix en la demarcació catalana amb més creixement percentual, davant de Barcelona, Girona i Lleida.

La dada que més crida l'atenció, però, és la del pes de la població estrangera. Actualment resideixen a la demarcació 167.655 persones de nacionalitat estrangera, cosa que representa el 19,15% del total d'habitants. Dit d'una altra manera: pràcticament un de cada cinc residents al Camp de Tarragona, al Baix Ebre, al Priorat oa la Conca de Barberà no té nacionalitat espanyola. És una proporció molt superior a la mitjana del conjunt de l'Estat, on els estrangers representen una mica menys del 15% del total, segons la mateixa ECP.

Girona, primera al rànquing català

Dins Catalunya, Tarragona ocupa la segona posició en pes de població estrangera, només per darrere de Girona, que lidera amb un 21,9%. El segueixen Barcelona i Lleida, amb percentatges inferiors. L'Idescat, en les seves estadístiques de detall per comarques, ha assenyalat en edicions anteriors que hi ha comarques catalanes —com la Segarra o l'Alt Empordà— on el percentatge de població estrangera ja supera el 25% i fins i tot el 29%, molt per sobre de la mitjana tarragoní, cosa que confirma que el fenomen no és homogeni dins del mateix territori.

Catalunya, 2,16 milions de persones nascudes fora d'Espanya

El fenomen es repeteix, amplificat, a escala catalana. Segons la mateixa ECP, Catalunya ha arribat als 8,23 milions d'habitants l'1 de juliol del 2026, amb 72.150 residents més que un any abans. D'aquests, 2,16 milions van néixer fora d'Espanya, el 26,2% del total –més d'un de cada quatre catalans–, encara que si es mesura per nacionalitat estricta (descomptant els que ja s'han naturalitzat espanyol) el percentatge baixa al 19,3%, xifra que coincideix gairebé exactament amb la de Tarragona.

L'origen d'aquests residents és divers: els ciutadans marroquins segueixen sent el col·lectiu més nombrós a Catalunya, amb 252.843 persones, seguits de colombians (107.178)9,4 (8). i xinesos (67.739). L'últim any, els majors increments proporcionals van correspondre a persones procedents de Colòmbia, el Marroc, el Perú, Itàlia i l'Índia, segons el desglossament per nacionalitats de l'INE.

Una tendència que també s'observa al conjunt d'Espanya

El fenomen no és exclusiu de Catalunya. La població espanyola va arribar als 49,8 milions d'habitants a l'1 de juliol del 2026, després de créixer en 104.178 persones durant el segon trimestre, tres mesos abans en què Espanya va superar per primera vegada la barrera dels 10 milions de persones nascudes a l'estranger, segons la nota de premsa del mateix INE corresponent al primer trimestre de l'any. Les principals nacionalitats dels immigrants arribats durant el segon trimestre van ser la colombiana, la veneçolana i la marroquina.

El creixement del pes estranger està especialment concentrat entre la població en edat laboral: gairebé la meitat dels residents catalans d'entre 30 i 34 anys van néixer fora d'Espanya, un percentatge que ronda el 45% entre els de 3%. del 25 al 29, segons les dades oficials de l'institut estadístic.