El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha confirmat la retirada de l'ordre de detenció vigent contra Carles Puigdemont, però es resisteix a donar per conclosa la seva tasca instructora en la causa de l'1-O abans de tancar formalment el sumari i traslladar-lo a la sala penal perquè sigui aquesta qui decideixi l'arxiu definitiu del procés.

Segons les informacions publicades per Nació Digital i el diari Ara, el magistrat ha reafirmat la seva posició sobre l'aplicació de la llei d'amnistia: accepta que l'ordre d'arrest no es pot mantenir en vigor, però considera que li correspon a ell esgotar la fase d'instrucció abans que un altre òrgan resolgui sobre el fons. A la pràctica, això significa que Puigdemont no està subjecte a cap mesura cautelar activa, però la causa judicial en contra seu no ha quedat formalment extingida.

L'amnistia, aplicada a mitges

La tensió processal rau en els límits de la llei d'amnistia aprovada el 2024. Llarena entén que la norma l'obliga a aixecar les mesures coercitives —entre elles l'euroordre—, però que la decisió d'arxivar el procediment íntegrament correspon a la sala penal del Suprem un cop ell remeti les actuacions. Els sectors crítics amb aquesta interpretació sostenen, en canvi, que el jutge instructor hauria d'aplicar l'amnistia de manera immediata i sense condicionants, tancant ell mateix la causa.

La postura de Llarena ha generat un nou episodi de controvèrsia al voltant d'un procediment que arrossega ja més de set anys des del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. L'instructor ha instruït la causa des dels seus inicis i ha estat la figura central de les successives euroordres emeses contra els líders independentistes que van fugir a l'estranger.

Puigdemont, sense ordre de detenció però sense resolució final

L'expresident de la Generalitat viu des del 2017 fora d'Espanya, principalment a Bèlgica i a Waterloo. Amb la retirada de l'ordre de detenció, Puigdemont pot moure's per l'espai Schengen sense risc de ser arrestat per a la seva entrega a la justícia espanyola, tot i que la situació jurídica definitiva de la causa —i, amb ella, la del seu eventual retorn a Catalunya sense conseqüències penals— queda pendent que el Suprem resolgui en sala.

El Partido Popular ha qüestionat reiteradament la constitucionalitat de la llei d'amnistia des de la seva tramitació parlamentària, i ha recorregut davant el Tribunal Constitucional diversos aspectes de la seva aplicació. Vox, per la seva banda, ha denunciat en diverses ocasions que la norma suposa un trencament del principi d'igualtat davant la llei i n'ha demanat l'anul·lació íntegra.