Claves
- 265 persones investigades o vigilades per radicalització gihadista a Catalunya
- 30 operacions antiterroristes dels Mossos en els últims cinc anys
- La consellera Parlon ho considera un 'fenomen existent' amb seguiment continuat
- El focus policial recau en l'autoradicalització digital i els grups petits
Els Mossos d'Esquadra tenen sota investigació o seguiment actiu 265 persones a Catalunya per risc de radicalització violenta d'inspiració gihadista. La dada la ha confirmada la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, en una resposta parlamentària per escrit publicada aquest dimecres al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya.
En el mateix document, Parlon ha detallat que durant els últims cinc anys els Mossos han dut a terme trenta operacions vinculades al terrorisme gihadista al territori català. La consellera ha qualificat la radicalització violenta d'inspiració gihadista com un «fenomen existent» sotmès a «monitoratge, anàlisi i seguiment continuats» pels organismes de seguretat, prevenció i intel·ligència estratègica.
Focus en l'autoradicalització digital i els grups petits
Segons Parlon, la feina d'avaluació del cos presta una atenció especial a l'evolució dels processos de radicalització vinculats a la propaganda digital, els entorns virtuals de socialització i les dinàmiques d'autoradicalització, ja sigui de manera individual o en el si de grups reduïts. L'abordatge d'aquest fenomen, ha subratllat, s'articula des d'una perspectiva que combina la prevenció, la detecció primerenca i la coordinació institucional, en el marc de l'avaluació d'amenaça terrorista vigent a escala europea i estatal.
La Direcció General de la Policia catalana ha insistit que l'element determinant des del punt de vista de la seguretat pública no és l'adscripció religiosa d'un individu, sinó l'adopció de postures extremistes que puguin portar a justificar, promoure o exercir la violència amb finalitats ideològiques. La resposta parlamentària subratlla que el cos rebutja qualsevol generalització o estigmatització de col·lectius religiosos i que la qualificació dels fets com a delictius es basa exclusivament en els indicis i les proves obtingudes durant les investigacions policials, d'acord amb l'ordenament jurídic vigent.