Junts per Catalunya ha fixat la seva posició de cara a les negociacions sobre el nou model de finançament autonòmic: suport condicionat al fet que Catalunya obtingui el control efectiu sobre la recaptació dels impostos generats al seu territori. Així ho va deixar clar el secretari general del partit, Jordi Turull, que va plantejar aquesta exigència com a línia vermella abans de donar qualsevol aval parlamentari al Govern central.

La formulació de Turull apunta a un model que s'assembla al concert econòmic basc, en el qual la comunitat autònoma recapta els tributs estatals i transfereix a l'Estat central una quantitat pactada. Aquesta arquitectura fiscal implicaria un canvi estructural de gran abast en el sistema de finançament comú, quelcom que el mateix Govern de Pedro Sánchez ha descartat en repetides ocasions com a punt de partida per a la negociació multilateral.

La posició de Junts complica l'acord multilateral sobre finançament

El model de finançament autonòmic porta diversos anys caducat —el vigent data del 2009— i qualsevol reforma requereix un ampli consens polític. La pretensió de Junts d'obtenir la clau de la caixa introdueix un factor de bloqueig real en unes negociacions que ja de per si són complexes, atès que allò que beneficiaria fiscalment Catalunya podria perjudicar altres comunitats autònomes amb menor capacitat recaptatòria pròpia.

Des de la perspectiva d'El Riu, la postura de Turull reflecteix una vegada més l'estratègia transaccional que ha caracteritzat Junts des que es va convertir en suport extern de l'Executiu de Sánchez: cada assumpte de pes es converteix en palanca per extreure concessions de màxims, amb independència de la seva viabilitat real o del seu impacte sobre el conjunt del sistema. El finançament singular no és només una qüestió de Catalunya amb l'Estat; afecta directament la solidaritat interterritorial i els serveis públics de la resta de ciutadans espanyols.

Turull defensa Puigdemont i carrega contra els «justiciers» de l'amnistia

Al marge del debat sobre finançament, Turull va aprofitar per sortir al pas dels dubtes sobre el paper polític de Carles Puigdemont després de les seves prolongades absències. El secretari general va assegurar que l'expresident català es troba en bona forma i va atribuir les dificultats del moment a aquells que —en la seva terminologia— actuen com a «justiciers» en no aplicar la llei d'amnistia. Al·lusió que apunta als òrgans judicials que mantenen oberts procediments contra Puigdemont malgrat l'aprovació d'aquesta norma, objecte al seu torn d'un intens debat jurídic sobre el seu abast i aplicació.

La combinació dels dos missatges —exigència màxima en finançament i suport públic a Puigdemont— dibuixa un Junts que continua operant des de la lògica de la pressió constant a l'Executiu central, sense senyals de moderació en les seves demandes malgrat que el marge del políticament possible en matèria fiscal se situa molt per sota del que el partit reclama.