L'Oficina de Comunicació del Ministeri d'Interior va elaborar el 2023 un dossier intern en què es catalogava diferents periodistes en actiu amb informació que anava molt més enllà de la seva trajectòria professional: incloïa els seus posicionaments polítics, fotografies personals i comentaris sobre la seva feina. La revelació, publicada pel diari Ara, apunta a una pràctica de seguiment i classificació ideològica de professionals de la informació des d'una dependència del Govern espanyol.

El contingut del document, segons la informació disponible, no es limitava a recollir dades públiques o vinculades a l'exercici del periodisme, sinó que incorporava valoracions de caràcter ideològic sobre els periodistes inclosos. Que una oficina de comunicació governamental compilés aquest tipus de perfils suposa creuar una línia que en qualsevol democràcia consolidada genera una alarma institucional immediata: la de l'ús d'estructures de l'Estat per monitorar els qui tenen la funció de fiscalitzar el poder mateix.

Una pràctica incompatible amb la llibertat de premsa

La llibertat de premsa no només es vulnera quan es censura o es persegueix judicialment un periodista. També es posa en risc quan l'aparell de l'Estat construeix arxius sobre les conviccions polítiques dels qui informen. L'efecte dissuasori sobre l'exercici del periodisme crític pot ser idèntic, encara que no hi hagi cap amenaça explícita pel mig. El simple fet de saber que un ministeri et té catalogat ideològicament pot condicionar la feina de qualsevol professional de la informació.

El Ministeri d'Interior, que el 2023 estava sota la direcció de Fernando Grande-Marlaska, no ha ofert, segons el que s'ha publicat, cap explicació pública sobre l'existència ni l'ús d'aquest dossier. Tampoc no s'ha precisat quants periodistes apareixen al document, quins criteris es van fer servir per incloure'ls ni si el material va arribar a circular fora de l'Oficina de Comunicació o va ser utilitzat per orientar la relació del ministeri amb els mitjans.

Aquest tipus de pràctiques, quan surten a la llum, habitualment desencadenen investigacions parlamentàries i exigeixen resposta dels responsables polítics. La pregunta que ara com ara queda sense resposta és si algú al Govern va ordenar elaborar aquest dossier, si va ser una iniciativa de tècnics intermedis i, sobretot, per a què es pensava utilitzar.