El Tribunal Suprem ha acordat suspendre provisionalment el dret a vot de les persones que hagin obtingut la nacionalitat espanyola a l'empara de l'anomenada llei de memòria democràtica —popularment coneguda com a llei de néts— fins que els consolats espanyols emetin una certificació que acrediti la seva condició de descendants d'exiliats. La mesura té caràcter cautelar i romandrà vigent mentre el tribunal no dicti una sentència definitiva sobre el fons de l'assumpte.

La iniciativa va prosperar a instàncies de dos demandants: Vox, d'una banda, i Iustitia Europa, una formació extraparlamentària que ha acumulat un historial notable de plets relacionats amb l'entorn del PSOE. Ambdues organitzacions van impugnar el reconeixement del dret de sufragi a qui va accedir a la nacionalitat per aquesta via, i el Suprem ha donat la raó als seus arguments cautelars mentre resol el debat jurídic de fons.

Què exigeix el Suprem per aixecar la suspensió

L'interlocutòria del tribunal estableix una condició clara: el bloqueig del vot es mantindrà mentre els consolats no expedeixin una certificació que acrediti fefaentment que el nacionalitzat és, en efecte, descendent de persones exiliades durant la Guerra Civil o el franquisme. A la pràctica, això implica que qui ja ha obtingut la nacionalitat per aquesta llei però no disposi encara d'aquest document no podrà exercir el sufragi fins que la tramitació consular completi aquest pas.

La llei de memòria democràtica va estendre el dret a nacionalitzar-se als néts i besnéts d'espanyols que van haver d'abandonar el país a conseqüència de la repressió política. Des de l'entrada en vigor, milers de persones —majoritàriament residents a l'Amèrica Llatina— han obtingut la nacionalitat espanyola per aquesta via. La sentència del Suprem que resolgui el fons determinarà si aquests ciutadans conserven plenament tots els drets civils i polítics aparellats a la nacionalitat, inclòs el vot.

Una decisió amb implicacions electorals potencials

La suspensió cautelar no és mancada de pes polític. El col·lectiu de nacionalitzats per la llei de néts representa un cens potencialment significatiu, en particular de cara a eleccions en què el vot dels espanyols a l'exterior pot ser determinant en algunes circumscripcions. La decisió del Suprem congela aquest cens de manera provisional, la qual cosa afegeix urgència al procediment principal que el tribunal haurà de resoldre.

El debat jurídic gira entorn de si l'accés a la nacionalitat per descendència d'exiliats comporta automàticament tots els drets polítics des del moment de la seva concessió, o si l'acreditació documental davant el consolat constitueix un requisit previ i necessari per a l'exercici d'algun d'ells. El Suprem, en admetre la mesura cautelar, ha considerat que hi ha aparença de bon dret suficient per paralitzar el sufragi mentre delibera.