Claves
- La AfD obté el 43,8% a Saxònia-Anhalt, el seu millor resultat en un estat federat
- La victòria es produeix al mateix territori on es va fundar la Bauhaus el 1925
- És la segona vegada que l'ultradreta tanca una escola de disseny simbòlica: els nazis van tancar la Bauhaus el 1932
- La tendència es repeteix en diversos estats de l'est alemany amb diferències econòmiques històriques respecte a l'oest
L'extrema dreta alemanya va consolidar el diumenge un resultat històric a Saxònia-Anhalt: la AfD va obtenir el 43,8% dels vots, una xifra que la converteix en la força dominant d'un estat federat alemany i que sacseja el debat sobre l'avanç del populisme d'ultradreta al cor d'Europa.
Més enllà de l'aritmètica electoral, la victòria de la AfD en aquest territori concret adquireix una dimensió simbòlica que no es pot ignorar: Saxònia-Anhalt acull Dessau, la ciutat on la Bauhaus va establir la seva seu més icònica entre el 1925 i el 1932. El moviment fundat per Walter Gropius va ser molt més que una escola d'arquitectura i disseny; va ser una declaració de principis sobre la racionalitat, la universalitat i la llibertat creativa que els nazis van tancar per la força precisament perquè encarnava valors incompatibles amb el totalitarisme.
Una derrota simbòlica per al projecte modern europeu
Que l'ultradreta més votada d'Alemanya en dècades s'imposi amb un marge tan gran al mateix sòl on va néixer un dels projectes culturals més influents del segle XX té una càrrega irònica que no necessita ornaments retòrics. La Bauhaus va sobreviure els nazis gràcies a l'exili dels seus mestres —Gropius, Mies van der Rohe, László Moholy-Nagy— i el seu llegat va acabar fecundant el món des dels Estats Units i altres països. La pregunta incòmoda és quines institucions, idees o persones hauran de marxar avui.
El resultat a Saxònia-Anhalt no és un accident aïllat: la AfD porta mesos consolidant-se com a primera o segona força en diversos estats de l'est alemany, una regió marcada per dècades de diferències econòmiques respecte a l'oest i per una desconfiança estructural cap a l'establishment polític de Berlín. Aquests factors socioeconòmics expliquen part del vot, però no absolen el contingut del programa ni el caràcter dels líders que l'encarnen.
Per a qui segueix la política europea amb preocupació, la dada de Saxònia-Anhalt s'afegeix a una tendència que afecta diversos països del continent: l'ultradreta ja no és un fenomen marginal ni de protesta; en alguns territoris, és l'opció majoritària. I això, independentment de l'anàlisi ideològica que cadascú faci, obliga les forces constitucionals i democràtiques a una reflexió honesta sobre per què milions de ciutadans europeus continuen optant per aquest camí.
