El Tribunal Suprem ha acordat paralitzar cautelarment la inscripció al cens electoral de les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola a l'empara de la coneguda com a llei de néts, la norma que va estendre el dret a la nacionalitat als descendents d'exiliats i emigrants espanyols. La suspensió, de caràcter provisional, es mantindrà mentre l'alt tribunal resol el recurs presentat contra la legislació.

La decisió judicial impedeix, de moment, que els nous nacionals que han tramitat la seva documentació per aquesta via puguin exercir el dret al vot. El Suprem considera necessari aturar el procés d'inscripció censal per preservar l'eficàcia d'una eventual sentència estimatòria, evitant que es consolidin situacions de difícil reversió abans que hi hagi un pronunciament definitiu sobre la validesa de la norma.

Una llei d'ampli abast i milions de potencials beneficiaris

La llei de néts, impulsada pel Govern central, va obrir la porta a la nacionalitat espanyola als descendents de qui van abandonar Espanya durant la Guerra Civil o el franquisme, així com als emigrants econòmics de dècades posteriors. La seva aprovació va generar un volum de sol·licituds molt elevat, especialment procedents d'Amèrica Llatina, cosa que va convertir la norma en una de les mesures de més abast en matèria de nacionalitat dels darrers anys.

Els recursos presentats davant el Suprem qüestionen aspectes de fons de la regulació, i el tribunal ha entès que, donada la magnitud del nombre de persones afectades, resulta imprescindible suspendre cautelarment els efectes censals mentre s'analitza si la llei s'ajusta a l'ordenament constitucional i legal vigent. La inscripció al cens és el pas previ i imprescindible per poder votar en qualsevol procés electoral.