Els resultats de les proves PISA tornen a encendre les alarmes sobre el nivell educatiu de l'alumnat espanyol. Segons els experts consultats, el principal factor darrere del deteriorament no és ni la inversió en infraestructures ni el nombre d'hores lectives: és la progressiva pèrdua de l'hàbit lector entre nens i adolescents, un fenomen que s'ha accelerat en l'última dècada de la mà del consum massiu de pantalles.

Les avaluacions internacionals de l'OCDE mesuren competències que van molt més enllà de l'ortografia o la gramàtica: inclouen la comprensió de textos complexos, la capacitat d'inferència i el pensament crític. Precisament aquestes habilitats són les que es construeixen, de manera gairebé insustituïble, a través de la lectura sostinguda. Quan aquesta pràctica desapareix del temps lliure dels joves, l'impacte es trasllada directament als resultats acadèmics.

La pantalla com a competidora del llibre

Els especialistes descriuen el que anomenen l'«embestida» de les pantalles: telèfons mòbils, plataformes de vídeo en streaming i xarxes socials han colonitzat el temps d'oci infantil i juvenil, desplaçant activitats que abans contribuïen al desenvolupament cognitiu, entre elles la lectura per plaer. No es tracta d'un fenomen exclusivament espanyol, però en el cas d'Espanya el descens en les competències avaluades per PISA reflecteix una corba especialment pronunciada.

El debat sobre la presència de dispositius mòbils a les aules ha guanyat intensitat en diversos països europeus. França va optar per prohibir el telèfon als centres escolars per a alumnes fins als quinze anys, i el debat ha arribat també a Espanya, tot i que sense una resposta coordinada ni homogènia entre comunitats autònomes. A Catalunya, la Generalitat ha avançat mesures de restricció, encara que la seva aplicació efectiva ha estat desigual segons els centres.

Desafecció lectora: un problema que va més enllà de l'aula

Els experts insisteixen que la desafecció per la lectura no es resol únicament des de l'escola. L'entorn familiar hi juga un paper determinant: les llars on els adults llegeixen transmeten aquest hàbit als seus fills amb una eficàcia que cap programa curricular no pot replicar del tot. La lectura ha passat de ser una activitat quotidiana a convertir-se, per a molts joves, en una obligació escolar desconnectada del plaer o la curiositat.

A això s'hi afegeix la transformació del propi ecosistema informatiu i d'entreteniment. Els continguts que consumeixen els adolescents estan dissenyats per a la immediatesa i la brevetat: vídeos de pocs segons, titulars fragmentats, estímuls constants. Aquest patró de consum és incompatible amb la concentració prolongada que exigeix la lectura d'un text d'una certa profunditat, i aquesta bretxa s'eixampla amb cada generació que creix enterament dins d'aquest entorn digital.

Les proves PISA no mesuren només el nivell d'un alumne en un moment donat, sinó la capacitat d'un sistema educatiu per preparar els seus estudiants per al món laboral i social. El retrocés continuat en comprensió lectora és, en aquest sentit, un senyal d'alerta que transcendeix el debat pedagògic i apunta a un problema de fons en la manera com la societat espanyola —i catalana— gestiona la infància digital.