La tensió entre els Estats Units i l'Iran va fer un salt qualitatiu aquest dimarts quan Washington va confirmar la destrucció de cinc petrolers iranians al golf d'Oman i en aigües properes a l'illa de Kharg, una operació presentada pel Pentàgon com a represàlia directa davant un suposat intent de Teheran d'atacar un vaixell de guerra de l'Armada dels Estats Units. L'escalada, que porta setmanes acumulant episodis d'hostilitats, va assolir així un dels seus moments més greus des que el conflicte es va recrudir la setmana passada.

La resposta iraniana no va trigar a arribar. Les autoritats de la República Islàmica van anunciar el llançament de míssils pesants contra una base militar dels Estats Units situada a Jordània, en un moviment que arrossega un tercer país al cor de la confrontació i que complica enormement la posició d'Amman, aliat tant de Washington com de diversos actors regionals. L'atac va confirmar que Teheran no té intenció d'absorbir els cops dels Estats Units sense resposta proporcional, almenys en termes simbòlics i militars.

Un cicle de represàlies que no troba sortida diplomàtica

El patró que es repeteix en cada episodi d'aquest conflicte és el mateix: una acció militar d'una part provoca una resposta de l'altra, i cada ronda eleva el llindar del que es considera tolerable. L'enfonsament de cinc petrolers —actius econòmics estratègics per al règim dels aiatol·làs— suposa un dany material i polític de primera magnitud per a l'Iran, que depèn de les seves exportacions de cru per sostenir una economia castigada per dècades de sancions internacionals. Que Washington hagi decidit colpejar directament aquesta infraestructura energètica indica una voluntat de pressió màxima sobre les finances del règim.

Per la seva banda, l'atac amb míssils sobre sòl jordà obre una nova dimensió geogràfica al conflicte. Jordània, que manté relacions diplomàtiques amb Israel i acull instal·lacions militars dels Estats Units al seu territori, queda exposada com a teatre secundari d'una guerra que, fins ara, es lliurava principalment en l'àmbit marítim i a través de milícies proxy. L'impacte real de l'atac sobre la base, inclòs el nombre de baixes o danys materials, no havia estat confirmat amb precisió en el moment en què es va conèixer la notícia.

El golf d'Oman i l'estret d'Ormuz, pels quals transita al voltant d'un 20% del petroli mundial, porten mesos sent escenari d'incidents entre vaixells de les dues potències. La destrucció dels cinc petrolers iranians en aquesta zona no només té conseqüències militars, sinó que impacta directament en els mercats energètics globals i en el preu del cru, amb efectes que es faran sentir també a Europa i, per tant, a Espanya.