Josep Lluís Trapero ha comunicat aquest dimarts la seva renúncia al càrrec de director general de la Policia de Catalunya, lloc de designació política que va assumir l'agost del 2024 després del retorn del PSC al Govern de la mà de Salvador Illa. La seva sortida s'emmarca en una reorganització més àmplia del Departament d'Interior que la consellera Núria Parlon anunciarà al llarg de la jornada.

La remodelació inclou el nomenament de la comissària Sílvia Catà com a nova cap operativa dels Mossos d'Esquadra, en substitució de Miquel Esquius, la jubilació del qual estava prevista per a l'octubre. Catà es converteix així en la primera dona a assolir la màxima responsabilitat operativa de la policia autonòmica catalana.

Una cúpula que es renova del tot en poques setmanes

La dimissió de Trapero no és un fet aïllat. Se suma a la recent sortida de Tomàs Carrión, fins ara secretari general d'Interior i número dos de Parlon, que ha optat per retornar a la seva plaça de funcionari a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Joana Ricardo, fins aleshores directora general d'Administració de Seguretat, ja ocupa aquest càrrec. El resultat és que Parlon afronta en un termini molt breu la renovació simultània dels principals esglaons tant del braç polític del seu departament com de la direcció del cos policial.

Trapero va arribar a la direcció general com a part dels compromisos adquirits per Illa abans de les eleccions autonòmiques. La seva figura arrossegava un pes simbòlic considerable: havia estat al capdavant dels Mossos durant els atemptats de les Rambles i Cambrils del 2017 i durant la tensa tardor del procés, va ser destituit amb l'aplicació de l'article 155 i posteriorment processat per l'Audiència Nacional, que va acabar absolent-lo.

Una etapa marcada per la multireincidència i diverses polèmiques

Durant els seus poc més de dos anys al càrrec, l'acció de Trapero es va orientar principalment cap a la lluita contra la multireincidència delictiva, el reforç de la videovigilància i el control de la proliferació d'armes blanques. No obstant això, la seva gestió no va estar exempta de controvèrsia: van generar crítiques tant la presència d'agents de paisà en assemblees del professorat com la proposta d'introduir policies en centres educatius, iniciatives que van posar en qüestió els límits de l'actuació policial en espais que no són estrictament d'ordre públic.

L'acumulació de baixes en tan poc temps planteja dubtes raonables sobre l'estabilitat interna del Departament d'Interior. Parlon haurà d'explicar si aquestes sortides responen a un full de ruta planificat o són el resultat de tensions no resoltes en la gestió del cos.