El Ministeri de l'Interior espanyol va mantenir una llista de periodistes i tertulians classificats en funció de la seva ideologia, segons ha transcendit en els últims dies. La revelació ha generat un escàndol polític de considerable dimensió, no només pel que implica en termes de llibertat de premsa, sinó perquè posa en qüestió la conducta d'un òrgan de l'Estat que hauria de mantenir-se estrictament al marge de qualsevol categorització ideològica dels professionals de la informació.

La comparació amb el maccarthisme —aquella cacera de bruixes impulsada als anys cinquanta als Estats Units que va portar a l'elaboració de llistes negres de suposats comunistes— resulta inevitable quan un ministeri governamental es dedica a catalogar els periodistes segons els seus posicionaments. Que aquesta pràctica s'hagi produït en una democràcia europea del segle XXI constitueix, de bon principi, una anomalia greu que mereix resposta institucional, no només mediàtica.

Una pràctica innecessària a més de qüestionable

El que afegeix una capa d'absurd a l'escàndol és que, tal com assenyalen els qui han tingut accés al contingut de la llista, la classificació ideològica de tertulians i comentaristes resulta en bona mesura superflua: l'orientació política de cada comunicador és, en la majoria dels casos, perfectament coneguda per qualsevol oient o espectador habitual. La pregunta que queda a l'aire, doncs, és per a què serveix aquest registre i qui l'utilitzava.

Que un ministeri dediqui recursos humans i administratius a construir un fitxer d'aquest tipus apunta a quelcom més preocupant que la mera curiositat burocràtica. Implica que algú, en algun nivell de la cadena de comandament, va considerar útil tenir aquesta informació sistematitzada i accessible. La finalitat d'aquest ús és el que l'opinió pública i el Parlament tenen dret a conèixer amb detall.

El Govern, per la seva banda, haurà d'explicar no només com va sorgir aquesta llista, sinó qui va ordenar elaborar-la, quins criteris es van aplicar per classificar cada professional i si aquest material va influir en alguna decisió relacionada amb la comunicació institucional, la concessió d'acreditacions o l'accés a fonts governamentals. Sense resposta a aquestes preguntes, l'escàndol romandrà obert.