Claves
- L'ambaixada israeliana acusa el Govern de Sánchez d'utilitzar Israel com a distracció davant la crisi de Ceuta
- Erlich afirma que el suposat informe que fonamentava les acusacions no existeix i que ni la UE el coneix
- La diplomàtica adverteix que la ruptura en cooperació de defensa té conseqüències per a la seguretat espanyola
- Aznar reclama reconstruir la relació amb Israel i el Marroc després del deteriorament diplomàtic
L'encarregada de negocis de l'ambaixada d'Israel a Espanya, Dana Erlich, va llançar aquest dijous una acusació directa contra l'Executiu de Pedro Sánchez durant la seva intervenció al Fórum Europa celebrat a Madrid: el Govern hauria assenyalat Israel sense cap fonament documental aprofitant la crisi migratòria a Ceuta del passat 31 d'agost per desviar l'atenció de la seva pròpia gestió. «Es pot dir que s'està utilitzant Israel com una cortina de fum», va afirmar la diplomàtica davant l'auditori.
Erlich va reconèixer la seva estupefacció quan, en plena emergència migratòria —la matinada en què milers de persones van creuar la frontera des del Marroc—, va comprovar que des d'instàncies governamentals s'apuntava Israel com a element de l'equació. Al seu parer, les acusacions no es fonamentaven en cap informe real: «Tenim una frase en hebreu: no puc mostrar alguna cosa que no existeix», va assenyalar, subratllant que ni els seus propis interlocutors a la Unió Europea tenen constància del suposat document en què el Govern hauria fonamentat les seves imputacions.
Una relació bilateral en el mínim històric
La diplomàtica va descriure un estat de les relacions hispano-israelianes que va qualificar de crític, però va diferenciar amb claredat entre el Govern de torn i Espanya com a nació. Segons Erlich, perquè els vincles tornin a la normalitat cal un canvi de política per part de l'Executiu, tot i que va insistir que «Espanya com a país» continua sent un soci valorat per Israel. Aquesta distinció —Govern versus país— va recórrer tota la seva intervenció i va resultar especialment cridanera venint d'una representació diplomàtica que, per protocol, sol evitar aquest tipus de friccions públiques.
L'encarregada de negocis també va advertir de les conseqüències pràctiques de la ruptura en matèria de defensa. Limitar la cooperació bilateral en aquest àmbit, va dir, no és una decisió innocent: té implicacions directes per a la seguretat dels propis ciutadans espanyols. Un argument que, en el context de la crisi de Ceuta i del debat sobre la gestió fronterera, adquireix un pes polític addicional.
Aznar i l'advertència sobre el cost de perdre aliats
En paral·lel a les declaracions d'Erlich, l'expresident del Govern José María Aznar va intervenir també en el debat públic per reclamar una reconstrucció de la relació amb Israel i alertar sobre el que va descriure com el cost d'haver «alienat l'amistat d'aliats rellevants», en una al·lusió que incloïa tant Israel com el Marroc. La crisi de Ceuta ha posat sobre la taula la fragilitat dels equilibris diplomàtics en què es recolza la política migratòria espanyola al Magrib.
Erlich, per la seva banda, va recordar que Israel i el Marroc mantenen vincles històrics que van molt més enllà de la conjuntura política actual, ancorats en els Acords d'Abraham i en la presència a Israel d'una àmplia comunitat d'origen marroquí. Aquesta relació bilateral entre Tel Aviv i Rabat, va subratllar, no es construeix a expenses de tercers: tenir llaços amb el Marroc no implica, a parer de la diplomàtica, actuar en detriment d'Espanya ni de cap altre soci.
L'encarregada de negocis també es va aturar a Ceuta de forma específica. Va explicar que una de les seves primeres visites en arribar a Espanya va ser precisament la ciutat autònoma, on va poder conèixer el president Juan Jesús Vivas. El que hi va veure —en les seves pròpies paraules, un exemple de convivència del qual aprendre— fa encara més incomprensible per a ella que, en el moment més àlgid de l'emergència, el focus del debat públic es desplacés cap a Israel en lloc de cap als mecanismes de seguretat fronterera.