Claves
- Els accidents a l'AP-7 s'han multiplicat per 2,6 en cinc anys
- Tarragona registra el pitjor dato d'Espanya: increment superior al 3,3
- La liberalització del peatge va disparar el trànsit sense reforçar la infraestructura
- La sinistralitat sostinguda converteix l'AP-7 en un problema d'Estat
L'autopista AP-7 ha deixat de ser un problema de trànsit per convertir-se en una qüestió de seguretat viària de primera magnitud. En els últims cinc anys, el nombre d'accidents registrats en aquesta via s'ha multiplicat per 2,6 en termes globals, una xifra que ja de per si resultaria alarmant. Però el dato més greu es localitza a la província de Tarragona, on l'increment supera el factor 3,3, cosa que situa aquest tram en un rècord històric dins del conjunt de la xarxa d'autopistes espanyoles.
La liberalització del peatge, que va convertir l'AP-7 en una via d'accés gratuït, va comportar un augment substancial del trànsit que la infraestructura no estava preparada per absorbir. El resultat és una autopista congestionada, amb una densitat de vehicles que sobrepassa la seva capacitat de disseny en determinades hores i trams, i la sinistralitat de la qual ha escalat de forma sostinguda any rere any. La percepció de saturació que comparteixen milions de conductors catalans té ara una traducció objectiva en forma d'estadística d'accidents.
Un rècord espanyol que exigeix una resposta d'Estat
Que Tarragona concentri el pitjor índex de sinistralitat de tot Espanya no és un dato menor: implica que aquest territori suporta un risc viari desproporcionat respecte al conjunt del país. L'AP-7 vertebra el corredor mediterrani i és una artèria logística i de mobilitat crítica per a Catalunya, per al comerç amb Europa i per a la connectivitat de l'arc mediterrani. El seu deteriorament funcional no és, per tant, un assumpte local ni autonòmic: és un problema d'Estat que requereix inversió i planificació a l'altura de la seva importància estratègica.
La tendència a l'alça en la sinistralitat durant cinc anys consecutius descarta que es tracti d'una anomalia puntual. És una dinàmica estructural que respon a la combinació d'un major volum de trànsit, una infraestructura envellida i una gestió de la capacitat que no ha seguit el ritme de la demanda real. Mentre les dades continuen empitjorant, la resposta institucional —tant des del Ministeri de Transports com des de la Generalitat— no ha estat a l'altura de la urgència que els números reflecteixen.
