Els grans tenidors d'habitatge a Catalunya no hauran de veure el seu nom exposat públicament, almenys de moment. Una resolució judicial ha donat la raó a aquests propietaris i ha bloquejat la pretensió del Govern de publicar al web de l'Agència de l'Habitatge la raó social i el NIF de qui acumula grans carteres immobiliàries. La decisió judicial suposa un revés significatiu per a un dels instruments més publicitats pel Govern en la seva resposta a la crisi de l'accés a l'habitatge.

El Parlament va aprovar el març del 2022 la creació d'un Registre de Grans Tenidors, un mecanisme pensat per dotar de transparència el mercat immobiliari en un moment en què la pressió sobre el lloguer i els preus de compravenda s'ha convertit en un dels problemes socials més aguts de Catalunya. Des d'aleshores, el Govern ha estat elaborant el decret que havia de desenvolupar aquest mandat parlamentari, un procés que s'ha allargat més de dos anys sense que el reglament hagi estat aprovat definitivament.

L'esborrany del decret, paralitzat davant la derrota als tribunals

Segons l'esborrany al qual ha tingut accés el diari Ara, l'Agència de l'Habitatge pretenia anar més enllà del simple registre intern i volia publicar en obert la raó social i el número d'identificació fiscal de les persones jurídiques amb grans bosses de pisos. Aquest era precisament el punt que els tribunals han considerat improcedent, en entendre que vulnera drets relacionats amb la protecció de dades o la privacitat d'aquestes entitats. La sentència, en la pràctica, obliga a replantejar una part substancial del disseny del registre tal com estava concebut.

La demora acumulada en la tramitació del decret —més de dos anys des del mandat del Parlament— i la derrota judicial posen en evidència les dificultats del Govern per traduir en polítiques eficaces els seus compromisos legislatius en matèria d'habitatge. El registre era presentat com una eina de pressió i control sobre els grans propietaris, especialment els fons d'inversió i les socimis, assenyalats habitualment com a actors que contribueixen a tensionar el mercat. Sense la publicitat dels seus noms, l'instrument perd bona part del seu efecte dissuasori i la seva utilitat per a la ciutadania.

La crisi de l'accés a l'habitatge afecta el conjunt de Catalunya amb especial virulència a l'àrea metropolitana de Barcelona, on els preus del lloguer han encadenat anys de pujades i l'oferta disponible s'ha contret. En aquest context, la transparència sobre qui posseeix grans bosses d'immobles era reclamada per col·lectius d'inquilins i per diversos grups parlamentaris com un requisit mínim per poder regular amb rigor el mercat. La resolució judicial tanca, de moment, aquesta via.