Salvador Illa va triar el discurs institucional de la Diada per llançar un missatge de clara intenció política: sense citar en cap moment Aliança Catalana ni la seva líder, Sílvia Orriols, el president de la Generalitat va articular tota la seva intervenció com una resposta directa a l'avenç d'una formació que ha posat el rebuig a la immigració i la identitat nacional al centre de la conversa política catalana. «A casa nostra l'odi no hi té cabuda», va proclamar des del Palau de la Generalitat.

El socialista va construir el seu missatge al voltant de la idea d'una Catalunya plural, integradora i cohesionada. Va afirmar que «ningú no és més català que ningú» i va reivindicar la trajectòria històrica d'una societat que ha incorporat persones arribades d'Andalusia, Extremadura, el Marroc o Colòmbia fins a fer-les sentir «catalans i catalanes de ple dret». Per a Illa, aquesta capacitat d'integració és, en les seves paraules, «admirable i admirada arreu del món».

Un discurs amb destinatari implícit

El context en què es va pronunciar el missatge li atorga una dimensió política que va més enllà del protocol. Aliança Catalana travessa un moment de creixement sostingut a les enquestes i ha aprofundit les fractures internes de l'independentisme, cosa que va quedar en evidència la vigília de la Diada amb els incidents registrats al Fossar de les Moreres, on diverses faccions del moviment independentista van protagonitzar moments de tensió. Els Mossos d'Esquadra van arribar a intervenir per impedir l'assetjament de grups d'esquerra radical contra simpatitzants d'Aliança.

En aquest clima, Illa va advertir que no es pot permetre que «res ni ningú posi en perill la convivència a Catalunya» i va contraposar als discursos de confrontació una apel·lació al «bé» i l'«esperança» com a camí cap a un país «més humà i més fort». L'estratègia del president és la d'ocupar el centre del tauler identitari sense entrar en la lògica del debat sobiranista: ni èpica independentista ni catalanisme excloent.

Tres eixos i una referència a Tarradellas

El gruix del discurs es va articular al voltant de tres conceptes: confiança, unitat i exigència. Per reforçar el primer, Illa va recuperar una cita de l'expresident Josep Tarradellas i va apostar perquè Catalunya sigui l'«avançada» del benestar, la prosperitat i la democràcia a Espanya i Europa. L'apel·lació a Tarradellas —figura de consens i símbol del retorn de la Generalitat després del franquisme— no és neutral: situa Illa en una tradició de catalanisme institucional i moderat, allunyada del relat del procés.

Pel que fa a la unitat, el president la va invocar davant els grans reptes pendents que va assenyalar expressament: el rendiment educatiu —amb les proves PISA com a teló de fons—, les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la negociació del nou model de finançament autonòmic. «Si cadascú es limita al seu propi interès, Catalunya perd. Si tots pensem i actuem en el conjunt del país, Catalunya guanya», va resumir. Una frase que, en un dia com la Diada, també es pot llegir com un guiño a qui considera que els anys del procés van subordinar l'agenda social a l'agenda sobiranista.