La Diada de Catalunya va deixar ahir una imatge que mereix ser assenyalada amb tota claredat: Arran, la branca juvenil de l'esquerra independentista vinculada a la CUP, va dedicar un homenatge públic a Dolores López Resina, àlies 'Lola', membre d'ETA condemnada per la seva complicitat en l'atemptat de La Albericia, a Santander, que el 22 de febrer de 1992 va costar la vida a tres civils i va ferir desenes de vianants. L'organització la va presentar davant els seus seguidors com a «presa política catalana i combatent basca» i va proclamar que el seu «exemple guia la nostra lluita».

L'acte es va emmарcar en l'homenatge anual que Arran dedica a Gustau Muñoz, un jove militant independentista mort per trets policials durant la manifestació de la Diada de 1978. En aquest context, l'organització va incorporar la figura de López Resina a través de l'anomenat Comitè Lola, que va prendre la paraula en l'acte, i va llegir en veu alta un missatge que la pròpia condemnada va enviar des de la presó on compleix condemna.

108 anys de presó per facilitar una massacre a Santander

L'Audiència Nacional va condemnar Dolores López Resina el juliol de 2008 a 108 anys, sis mesos i nou dies de presó. El tribunal va considerar provat que va rebre els membres del comando terrorista a Santander, els va facilitar els pisos que van usar com a base i els va confirmar que per l'indret escollit per col·locar el cotxe bomba hi transitaven habitualment patrulles policials. L'explosió de l'artefacte al pas d'una furgoneta policial va matar tres civils que es trobaven a les immediacions i va deixar ferits els dos agents del vehicle, a més de nombrosos vianants. Va ser condemnada per tres assassinats consumats, un assassinat frustrat, estralls terroristes i diversos delictes de lesions.

El seu historial no es limita a aquest atemptat. El desembre de 2008, l'Audiència Nacional li va imposar altres 17 anys de presó pel seu paper en el segrest de l'industrial José María Aldaya, retingut per ETA durant 341 dies a partir del maig de 1995. A això s'afegeix una condemna de 18 anys complerta a França pel robatori de 1.600 quilos de dinamita a les proximitats de Grenoble. Va ser extraditada definitivament a Espanya el gener de 2018 per continuar complint les penes espanyoles.

López Resina va néixer a Sierro, Almeria, el 1951, però va viure durant dècades a l'entorn de Granollers, cosa que li va valer dins de l'organització terrorista el malnom de 'la Catalana'. Aquesta vinculació territorial és la que Arran ha explotat ara per presentar-la com a «presa política catalana», una caracterització que ignora deliberadament les condemnes fermes dictades pels tribunals espanyols.

No és la primera vegada que els jutges van haver d'intervenir

Aquest no és el primer intent de retre tribut públic a López Resina a Catalunya. L'agost de 2010, el jutge Pablo Ruz, de l'Audiència Nacional, va prohibir un acte convocat durant les festes alternatives de Gràcia que pretenia homenatjar-la juntament amb altres condemnades per col·laborar amb ETA. Ruz va apreciar que l'esdeveniment suposava exaltar el «currículum delictiu» de les homenatjades i podia ser constitutiu d'un delicte d'enaltiment del terrorisme. Dies després, el magistrat Eloy Velasco va prohibir un acte similar programat a les festes alternatives de Sants, tot raonant que la seva celebració implicaria justificar els crims d'ETA i causaria «dolor» i «escarn» a les víctimes. L'Audiència Nacional va confirmar ambdues prohibicions en desestimar els recursos dels organitzadors.

El que va succeir ahir a la Diada no es va produir en un local privat ni en la clandestinitat: Arran ho va difondre amb orgull a les seves xarxes socials, amb fotografies i el text del missatge rebut des de la presó. L'organització no va amagar res, sinó que ho va oferir com a part de la seva programació festiva del dia nacional de Catalunya.