Un sondeig publicat per El Mundo dibuixa un escenari electoral català que sacsejaria el mapa polític de la cambra autonòmica: Aliança Catalana, la formació de Sílvia Orriols, es convertiria en la segona força del Parlament, per davant de partits amb molta més implantació històrica. El PSC, actual força governant, i Junts per Catalunya serien els grans perjudicats d'aquest nou equilibri de forces.

L'estimació pinta un hemicicle notablement més atomitzat que el sorgit de les eleccions del 2024, cosa que complicaria encara més la formació de majories estables. En aquest context, l'ascens d'Aliança Catalana vindria a expressar un transvàs de vot en l'espai sobiranista més identitari, en detriment precisament de les dues forces independentistes que han dominat aquest terreny durant l'última dècada.

ERC, sense senyals de recuperació

Per a Esquerra Republicana, el sondeig no ofereix cap motiu d'optimisme. La formació no aconseguiria remontar els resultats que ja van ser històricament dolents en els darrers comicis catalans, consolidant així la seva travessia pel desert després d'anys de divisió interna, relleu en el lideratge i un suport electoral en caiguda sostinguda. L'enquesta suggereix que l'electorat republicà no ha trobat raons suficients per tornar al partit.

Junts, per la seva banda, també acusaria el desgast. La formació de Carles Puigdemont, que en els darrers anys ha capitalitzat bona part del vot més recalcitrant de l'independentisme, veuria com Aliança Catalana li disputa aquest espai amb un discurs encara més escorat cap a les posicions identitàries i de control migratori que han impulsat la irrupció del partit d'Orriols.

El PSC paga el preu del govern

El Partit dels Socialistes encaixa en aquest escenari la penalització habitual del partit en el govern quan arriba el moment de retre comptes davant l'electorat. Salvador Illa va accedir a la presidència de la Generalitat després d'una legislatura marcada per la complexitat dels pactes i les exigències d'uns socis d'investidura amb agendes molt diferents. Un desgast d'aquesta magnitud, si es confirmés en urnes reals, posaria en qüestió la seva capacitat per mantenir-se al capdavant del Govern en la legislatura següent.

Cal subratllar que es tracta d'una estimació demoscòpica, amb totes les limitacions que això implica, i que la distància entre un sondeig publicat fora de període electoral i el resultat real d'unes eleccions pot ser considerable. No obstant això, la tendència que apunta —fragmentació creixent i reorganització del vot en l'espai sobiranista— coincideix amb dinàmiques que altres estudis d'opinió ja venien registrant en els darrers mesos.