L'Audiència Nacional ha fet un pas formal per investigar judicialment la crisi migratòria que va sacsejar Ceuta a finals de juliol, quan milers de persones van creuar la frontera en un lapse de temps inusualment curt. La magistrada María Tardón ha resolt que el tribunal té competència per obrir diligències i examinar si els fets constitueixen un delicte contra la pau o la independència de l'Estat, un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers i un delicte d'organització criminal.

La decisió de Tardón es fonamenta en dos informes previs elaborats per la Policia Nacional espanyola, en els quals els agents assenyalaven una actitud passiva —o directament permissiva— per part de les forces de seguretat marroquines durant l'episodi. Aquesta lectura policial és la que ha obert la porta que la causa tingui dimensió de seguretat de l'Estat, cosa que justifica la jurisdicció del tribunal central davant dels jutjats ordinaris.

Tres línies d'investigació d'abast molt diferent

Els tres tipus penals que la jutgessa considera plausibles tenen implicacions molt diferents. El delicte contra la pau o la independència de l'Estat és el més greu i el de conseqüències diplomàtiques més sensibles, ja que implicaria analitzar si el Marroc va utilitzar la pressió migratòria com a instrument de coerció política envers Espanya. La investigació sobre els drets dels estrangers afectaria la cadena d'organització del creuament: qui va facilitar, coordinar o lucrar-se amb el pas massiu. La hipòtesi d'organització criminal permetria, en paral·lel, desmantellar les xarxes que haurien pogut operar com a infraestructura logística de l'èxode.

El primer moviment judicial concret, segons la informació disponible, ha estat precisament la declaració de competència: Tardón ha optat per no inhibir-se i assumir la instrucció. A partir d'aquí, la investigació haurà de determinar quins actors —estatals o privats, espanyols o estrangers— van tenir un paper actiu o negligent en els fets, i si aquest paper té encaix en algun dels tipus penals assenyalats.

Un cas amb arestes diplomàtiques de difícil resolució

L'obertura d'aquesta causa judicial col·loca el Govern de Pedro Sánchez davant d'una situació delicada. Qualsevol avenç de la instrucció que apunti a una actuació deliberada de les autoritats marroquines tensaria encara més una relació bilateral ja de per si complexa, marcada per episodis de pressió a la frontera de Ceuta que s'han repetit cíclicament. Al mateix temps, arxivar o limitar l'abast de la investigació resultaria difícil de justificar davant de l'opinió pública a la vista dels informes policials que ja obren en poder del tribunal.

La jutgessa Tardón haurà de resoldre també si la instrucció pot avançar més enllà del territori espanyol, atès que part dels fets investigats —la suposada passivitat o connivència marroquina— van ocórrer en sòl aliè a la jurisdicció espanyola, cosa que afegeix una capa addicional de complexitat processal al cas.