Claves
- Tots els partits del bloc de dretes suec accepten ja els SD com a soci de govern
- El cordó sanitari que aïllava l'extrema dreta escandinava ha quedat trencat
- Les eleccions del diumenge decidiran si la coalició tindrà majoria suficient
- El patró segueix l'estela d'Itàlia, Finlàndia, Àustria i els Països Baixos
Suècia s'encamina cap a un tomb polític sense precedents en la seva història recent. Els Demòcrates de Suècia (SD, per les seves sigles en suec), partit d'extrema dreta històricament exclòs de qualsevol fórmula de govern, tenen aquesta vegada més opcions que mai d'accedir a l'executiu, després que totes les formacions del bloc de dretes del país hagin abandonat el rebuig explícit a governar al costat seu.
L'anomenat cordó sanitari, aquesta barrera tàcita que durant dècades va aïllar els partits d'extrema dreta de la responsabilitat governamental, ha quedat definitivament trencat a Suècia. No és un procés espontani: respon a anys de creixement electoral sostingut dels SD, que han passat de ser una força marginal a convertir-se en un dels partits més votats del país, cosa que ha erosionat la voluntat i la coherència dels seus rivals de dretes per mantenir aquest veto.
Un patró que es repeteix arreu d'Europa
El cas suec no és una excepció, sinó la confirmació d'una tendència que recorre el continent. Itàlia, Finlàndia, els Països Baixos o Àustria ja han transitat per camins similars, amb partits d'extrema dreta que en poc temps han passat de la marginalitat a ocupar carteres ministerials o, directament, la prefectura del govern. En cada cas, el detonant ha estat semblant: un creixement electoral que feia matemàticament impossible formar majories sense comptar-hi, combinat amb la decisió dels partits de centredreta de prioritzar l'aritmètica parlamentària per sobre del veto ideològic.
Les eleccions parlamentàries sueques d'aquest diumenge seran la prova definitiva. Si el bloc de dretes obté prou suport, els SD podrien participar per primera vegada en un govern de coalició, cosa que marcaria un abans i un després en la política escandinava, una regió que havia resistit més temps que la resta d'Europa aquesta dinàmica.
Els Demòcrates de Suècia tenen les arrels en moviments d'extrema dreta dels anys vuitanta i noranta, tot i que els seus dirigents fa anys que s'esforcen a projectar una imatge més moderada i presentable per a l'electorat de centre. Aquesta estratègia de normalització ha resultat eficaç: allò que abans era motiu d'exclusió automàtica ha deixat de ser-ho per als seus potencials socis de govern.
