Barcelona ha experimentat en tan sols dues dècades una de les transformacions demogràfiques més intenses de la seva història moderna. Segons les dades del padró municipal a l'1 de gener de 2024, els residents nascuts fora d'Espanya constitueixen ja la majoria absoluta en totes les franges d'edat compreses entre els 25 i els 44 anys. El pic s'assoleix en la cohort de 30 a 34 anys, on més del 62% dels empadronats va venir al món a l'estranger.

La magnitud del canvi s'entén millor amb una comparació temporal: l'any 2000, els nascuts fora d'Espanya amb prou feines suposaven el 7% de la població en la franja de 25 a 54 anys; avui aquesta proporció supera el 52%. En termes absoluts, la ciutat ha passat d'1,5 a 1,7 milions d'habitants en aquest període, mentre que l'àrea metropolitana ha crescut de 2,9 a gairebé 3,4 milions. Espanya en el seu conjunt ha incorporat al voltant de 8 milions de residents nascuts a l'estranger durant aquest temps, i el 2026 aproximadament 2 milions d'ells viuen a Catalunya, prop de 600.000 a la pròpia Barcelona.

Un fenomen que es replica —amb encara més intensitat— en altres municipis catalans

La dada barcelonina no és un cas aïllat dins de Catalunya. A l'Hospitalet de Llobregat, segona ciutat més poblada de la regió amb 292.000 habitants, els nascuts a l'estranger han passat de representar el 5% de la població en edat laboral l'any 2000 al 60% en l'actualitat. El cas més extrem el protagonitza Salt, municipi de poc més de 34.000 habitants situat al costat de Girona: allà el salt ha anat del 8% al 67% en el mateix període.

Perfil per edats i per països d'origen

Si es contempla el conjunt de la població barcelonina sense filtre d'edat, els nascuts a l'estranger representen al voltant del 35% del total. La distribució per cohorts revela, no obstant això, una realitat heterogènia: entre els majors de 65 anys aquest percentatge cau fins a l'11%, cosa que reflecteix que l'arribada massiva de població forana és un fenomen relativament recent. Entre els menors de 25 anys el percentatge se situa al voltant del 25%, una xifra que inclou molts joves nascuts ja a Espanya de pares estrangers.

Pel que fa als països de procedència, Argentina encapçala l'origen de la població forana barcelonina amb aproximadament el 8% del total, seguida de Colòmbia amb el 7% i Veneçuela amb el 6%. El Marroc, amb prop del 4% a Barcelona, és tanmateix el principal país de naixement de la població estrangera al conjunt de Catalunya: a principis de 2025 hi havia 303.065 persones nascudes allà empadronades a la regió.

Aquestes dades plantegen interrogants de calat sobre la capacitat dels serveis públics —habitatge, sanitat, educació, mercat laboral— per absorbir i atendre una estructura demogràfica que ha canviat a una velocitat sense precedents en la història contemporània de la ciutat.