Enric Mas ha escrit aquest dissabte el seu nom en els llibres d'història del ciclisme espanyol. El corredor mallorquí, de 31 anys, ha aixecat els braços al capdamunt del podi final de la Vuelta a España a Granada, culminant anys d'aspiracions a les grans voltes amb el resultat que la seva carrera reclamava des de feia temps.

Per entendre la magnitud de la fita cal situar-la en el seu context. Mas havia fregat victòries en grans voltes en diverses ocasions, acumulant podis i actuacions d'alt nivell que, tanmateix, mai no havien acabat de convertir-se en el primer lloc. L'etiqueta de corredor de nivell però sense la gran victòria pesava sobre ell. Avui aquest deute queda completament saldat.

El referent en ruta que les Illes Balears no tenien

El ciclisme balear havia assolit cotes històriques en la modalitat de pista gràcies a Joan Llaneras, el també porrerenc que va acumular quatre medalles olímpiques i va marcar una època en el ciclisme de velocitat en velòdrom. Mas fa ara alguna cosa equivalent però a la carretera: cap corredor mallorquí havia assolit una altura semblant en una de les tres grans voltes del calendari internacional —Tour de França, Giro d'Itàlia i Vuelta a España—, les proves més exigents i prestigioses del ciclisme en ruta.

La victòria arriba a l'edició del 2026 de la ronda espanyola, amb Granada com a escenari de la cerimònia final. El ciclista de l'equip Movistar, que milita en l'elit del peloton des de fa anys, tanca així un cicle personal en el qual ha hagut de superar també episodis difícils, incloent-hi crítiques i moments de dubte sobre la seva capacitat per guanyar quan més importava.