Salvador Illa va aprofitar aquest dilluns el segon aniversari de la seva arribada a la presidència de la Generalitat per presentar el seu full de ruta per a la propera dècada. L'anunci més concret va ser el del Pla Actualitza Clima, dotat amb 2.558 milions d'euros, que té com a objectiu climatitzar la totalitat dels centres educatius públics i les residències de gent gran de titularitat autonòmica abans de l'inici del curs 2030-2031. El Govern preveu aprovar el pla formalment aquest dimarts.

El pla afecta 2.530 centres educatius i 51 residències públiques a tot Catalunya. Illa va justificar la urgència de la mesura assenyalant que el parc escolar és molt envellit: un de cada quatre centres es va construir abans del 1965, cosa que els converteix en estructures especialment vulnerables tant a la calor extrema a l'estiu com a la ineficiència energètica durant la resta de l'any. El president ho va emmarcar dins de les polítiques d'adaptació al canvi climàtic, un dels tres grans eixos —juntament amb la transformació tecnològica i el repte demogràfic— que articulen el seu discurs estratègic.

Educació: grans ambicions i una realitat complicada

Més enllà de la inversió en infraestructures, Illa també es va comprometre a obrir un debat educatiu de fons amb tots els grups polítics i la societat civil, amb l'objectiu de fixar un rumb compartit per al sistema escolar català. Entre els compromisos concrets, va esmentar assolir el 6% d'inversió pública en educació, un llindar que ja va fixar la llei educativa aprovada pel Parlament el 2009 i que Catalunya no ha aconseguit complir en tots aquests anys. El Consell d'Educació de Catalunya serà l'organisme encarregat d'articular aquest procés.

El context en què arriba aquesta crida a l'«excel·lència» educativa no és precisament còmode per al Govern. El sistema escolar català arrossega tensions sindicals amb vagues de docents, un malestar creixent entre les famílies i les conseqüències de l'escàndol dels resultats PISA. A això s'afegeix l'incompliment de sentències judicials sobre el model lingüístic a les aules, un assumpte que el president no va abordar en la seva intervenció.

Un observatori per controlar la intel·ligència artificial en el treball

El tercer gran anunci del dia va ser la creació de l'Observatori Català d'IA i Mercat de Treball, juntament amb un registre de sistemes algorísmics que haurà de documentar on, com i amb quina finalitat s'utilitzen eines d'intel·ligència artificial en l'àmbit laboral. L'objectiu declarat és garantir que cap decisió amb impacte sobre els treballadors pugui adoptar-se de manera completament automatitzada, sense supervisió humana. El registre també s'aprovarà al Consell Executiu d'aquest dimarts.

En el pla polític, Illa va defensar que Catalunya es troba «més unida» que quan va prendre possessió el 2024 i es va mostrar «satisfet» amb la gestió d'aquests dos anys. No obstant això, va eludir referir-se a les enquestes, que apunten que el PSC perdria escons si avui se celebressin eleccions al Parlament, un desgast que acompanya habitualment qualsevol govern en l'exercici del poder.