L'índex de preus de consum (IPC) a Catalunya va tancar l'agost amb una pujada del 4% en taxa anual, la dada més elevada registrada al territori des del gener del 2023. El principal factor que explica aquest repunt és l'encariment dels combustibles, el pes dels quals en la cistella de la compra energètica arrossega a l'alça el cost de vida de les famílies catalanes. Així ho reflecteixen les dades publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Malgrat la magnitud de l'increment, la xifra catalana se situa per sota de la mitjana del conjunt d'Espanya, la qual cosa indica que l'impacte, tot i ser notable, és comparativament una mica menys intens a Catalunya que en altres comunitats autònomes. Amb tot, un IPC al 4% suposa una pressió real sobre el poder adquisitiu de les llars, especialment de les que tenen menys renda disponible, més exposades a les variacions en el preu de l'energia i el transport.

L'energia, detonant d'un repunt que trenca la tendència a la baixa

L'encariment dels combustibles actua com a accelerador d'una inflació que en els mesos previs havia mostrat una tendència més continguda. La dependència de les famílies i les empreses del petroli i els seus derivats converteix qualsevol tensió als mercats energètics en un cop directe a la butxaca. Aquest mecanisme de transmissió —del preu del cru al surtidor, i del surtidor als costos de transport i producció— és un dels més ràpids i directes de tota l'economia.

La dada de l'agost trenca així una senda de moderació inflacionària i torna a situar la pèrdua de poder adquisitiu al centre del debat econòmic. Amb el preu del diner encara elevat per la política monetària del Banc Central Europeu, les famílies catalanes afronten l'inici de la tardor amb una doble pressió: hipoteques més cares i una cistella de la compra que no para d'encarir-se.