Claves
- 54 ofegaments mortals a Catalunya des del gener, rècord des del 2014
- 43 morts durant la temporada de bany oficial (15 juny-15 setembre)
- Espais no vigilats com rius i pantans, focus de risc més enllà del litoral
- Les dades qüestionen l'eficàcia del Pla de Seguretat Aquàtica de la Generalitat
Catalunya tanca la temporada de bany 2024 amb el pitjor balanç d'ofegaments mortals des del 2014. Protecció Civil ha comptabilitzat 43 morts entre el 15 de juny i el 15 de setembre, el període considerat temporada oficial de bany. Si s'estén el còmput a tot l'any, la xifra puja a 54 víctimes mortals, cosa que situa aquest exercici com el més tràgic en deu anys pel que fa a morts per immersió.
Les dades, recollides per Protecció Civil de la Generalitat, revelen una tendència preocupant que va més enllà de la mera estadística anual. El fet que la xifra hagi assolit un màxim històric en un període d'una dècada obliga a revisar l'eficàcia dels dispositius de prevenció i vigilància desplegats tant a les platges com als espais aquàtics interiors —rius, pantans i piscines— on històricament es concentra una part significativa dels accidents mortals fora del litoral.
Un problema que no es limita a la costa
Encara que l'imaginari col·lectiu associa els ofegaments al mar, bona part de les morts per immersió a Catalunya es produeixen en entorns fluvials i en espais de bany no vigilats. Els rius, especialment en zones d'interior freqüentades durant els mesos d'estiu, concentren un percentatge rellevant dels sinistres, en molts casos agreujats per la manca de senyalització, l'absència de socorristes i el desconeixement dels banyistes sobre les condicions del corrent o la fondària.
L'increment respecte a anys anteriors planteja interrogants sobre la suficiència dels recursos destinats a la prevenció. La Generalitat compta amb el Pla de Seguretat Aquàtica, però les dades d'aquesta temporada suggereixen que el seu abast —o la seva implementació sobre el terreny— no ha estat suficient per revertir la tendència a l'alça que s'havia observat els darrers anys.
El perfil més vulnerable continua sent el dels homes adults, que estadísticament representen la majoria de les víctimes per ofegament, sovint en situacions de risc assumit o en espais sense control. La sobreestimació de les pròpies capacitats a l'aigua i el consum d'alcohol són factors recurrents que els serveis d'emergències assenyalen temporada rere temporada sense que s'hagin traduït en campanyes de prevenció veritablement efectives a escala territorial.
