Les forces de seguretat turques han dut a terme en els últims dies una operació policial de gran envergadura contra la comunitat LGBTI a almenys cinc ciutats del país —Istanbul, Ankara, Esmirna, Mersin i altres localitats—, amb escorcolls simultanis a bars, seus d'organitzacions i domicilis particulars d'activistes. El balanç provisional és de 63 detinguts i 162 persones sota investigació formal, segons les xifres facilitades per la fiscalia.

L'ofensiva no s'ha limitat a les detencions. Les autoritats han intervingut també contra nou associacions i tretze empreses vinculades al col·lectiu, i han procedit al bloqueig de les pàgines web de diverses entitats LGBTI, en el que els observadors de drets humans qualifiquen com un dels episodis més greus de la pressió sistemàtica que el govern de Recep Tayyip Erdoğan manté contra aquest col·lectiu des de fa més d'una dècada.

Una repressió que s'ha anat intensificant des del 2015

Turquia va prohibir la desfilada de l'Orgull a Istanbul per primera vegada el 2015, posant fi a una dècada de celebracions que havien convertit la ciutat en referent de la diversitat a l'Orient Mitjà. Des d'aleshores, les restriccions s'han anat endurint de manera progressiva: concentracions dissoltes per la policia, activistes processats i, ara, una operació coordinada a escala nacional que apunta directament a l'estructura organitzativa del moviment.

L'abast simultani dels escorcolls a diverses ciutats i la inclusió d'empreses i associacions com a objectius suggereixen que es tracta d'una acció planificada amb l'objectiu de desarticular xarxes de suport i no només de sancionar conductes individuals. El bloqueig de webs afegeix una dimensió de censura digital que reforça aquesta lectura.

L'operació es produeix en un moment en què Erdoğan fa anys que fa de la retòrica contra el col·lectiu LGBTI un eix del seu discurs polític conservador i islamista, presentant els drets d'aquest col·lectiu com una amenaça als valors familiars i nacionals turcs. Organitzacions internacionals de drets humans com Amnistia Internacional i Human Rights Watch han documentat reiteradament aquest deteriorament.