La consellera d'Interior, Núria Parlon, ha sortit a l'escenari públic amb una agenda propositiva després de la tempesta institucional que va sacsejar el seu departament amb la marxa de Josep Lluís Trapero, el major dels Mossos d'Esquadra que el president Salvador Illa havia convertit en un dels seus fitxatges més simbòlics. La resposta de Parlon ha estat projectar cap endavant: reforma del Codi Penal i una ofensiva policial específica contra les bandes juvenils que operen a Catalunya.

En el pla concret, la consellera ha anunciat que impulsarà gestions per endurir el marc penal aplicable a les organitzacions criminals de joves, un fenomen que en els darrers mesos ha concentrat una atenció creixent a les grans ciutats catalanes. La proposta inclou reforçar l'encerclament policial sobre aquestes estructures, tot i que Parlon no ha detallat els instruments operatius ni els terminis previstos per articular aquestes mesures.

El silenci sobre Trapero, el veritable focus de la crisi

El que Parlon no ha aclarit és el que més interessa: per què se'n va anar Trapero. El major, considerat un fitxatge d'alt valor polític per al Govern del PSC —atès el seu perfil, la seva història i el pes simbòlic de la seva figura—, ha abandonat el càrrec sense que la consellera hagi ofert una explicació convincent. Parlon s'ha limitat a prometre «continuïtat» en la direcció policial, una fórmula que en el llenguatge institucional sol significar que no hi ha res més a dir, almenys de moment.

L'opacitat sobre les raons reals de la sortida de Trapero és, en si mateixa, un problema de gestió. Un departament que administra la principal força policial autonòmica —amb més de 17.000 agents— no pot permetre's una crisi de direcció sense donar-ne compte públicament. La manca de transparència reforça la percepció que Interior travessa tensions internes que el Govern prefereix no ventilar.

Una agenda de seguretat que arriba amb retard

L'anunci sobre bandes juvenils i reforma penal podria ser un full de ruta sòlid si anés acompanyat d'una estratègia detallada. En absència d'aquesta, corre el risc d'interpretar-se com un exercici de gestió d'imatge: posar el focus en mesures de futur per desviar l'atenció d'una crisi present. Catalunya fa anys que té el fenomen de les bandes juvenils com una assignatura pendent, i les respostes institucionals han estat, fins ara, més reactives que preventives.

La reforma del Codi Penal, d'altra banda, és competència de l'Estat, no de la Generalitat. Parlon pot reclamar-la i pressionar el Govern central, però no executar-la. Això converteix part del seu anunci en una declaració d'intencions la materialització de la qual depèn d'actors aliens al Govern.