La segona sessió del judici contra quatre agents de les Unitats d'Intervenció Policial (UIP) acusats de lesionar l'activista Roger Español l'1 d'octubre de 2017 —que va perdre l'ull dret arran de l'impacte d'una pilota de cautxú— va estar marcada aquest dijous pel suport exprés d'un dels comandaments del dispositiu. El responsable policial va declarar davant la Secció Segona de la Audiència de Barcelona que els agents van actuar amb congruència, oportunitat i proporcionalitat, i que l'operatiu de l'1-O no es diferenciava en criteris ni en material del que es desplega en una final de Champions o en una visita del Papa.

Els quatre funcionaris acusats —un escopeter i tres comandaments— van escoltar el testimoni del seu superior amb l'únic somriure apreciable des de l'inici del judici. Les acusacions, exercides per Òmnium Cultural, l'ANC i Irídia, sol·liciten penes de fins a 13 anys de presó pels delictes de lesions i tortures. L'Advocacia de l'Estat assumeix la defensa de tres d'ells; el quart està representat pel lletrat Javier Aranda.

El tribunal talla l'intent d'ampliar el focus al conjunt de l'1-O

L'advocada d'Òmnium Cultural va intentar obrir una via d'anàlisi més àmplia en preguntar al comandament si els agents podien haver actuat amb una «càrrega emotiva» durant la jornada de votació que es traduís en un excés de força. El president del tribunal va tallar la pregunta abans que el testimoni respongués, recordant que el procés se circumscriu a una actuació concreta i a un lesionat concret, no a una revisió general del dispositiu policial del referèndum il·legal. Ja en la sessió inaugural, el tribunal havia traçat aquesta mateixa línia.

L'estratègia de les acusacions també es va manifestar en el pla lingüístic. Mentre els policies i les defenses parlen de «pilotes» de cautxú i d'una «massa» de persones, els lletrats acusadors empren els termes «bales de goma» i «mutilació» per referir-se a la pèrdua de l'ull d'Español. El tribunal haurà de valorar si l'impacte d'un projectil de cautxú pot enquadrar-se jurídicament en aquest concepte, la definició estricta del qual implica el tall o secciona­ment d'una part del cos.

Problemes amb els intèrprets i una estratègia processal entorn del català

La jornada va començar amb entrebancs logístics: dues intèrprets contractades per traduir del català al castellà les preguntes de les acusacions van resultar incapaces d'exercir aquesta funció. Davant la impossibilitat de substituir-les amb agilitat, els lletrats van optar per formular les seves preguntes directament en castellà. Abans de fer-ho, però, van preguntar a cada testimoni —tots ells policies— si entenien el català. La raó no era merament protocol·lària: la defensa pretén acreditar que els agents van entendre els insults que, segons els mateixos funcionaris, els va dirigir la concentració de persones a l'escola Ramon Llull de Barcelona, únic punt de votació on les UIP van emprar les pilotes de cautxú.

Segons el relat coincident de la vintena d'agents que van arribar a declarar —sobre els prop de cinquanta previstos inicialment, en una sessió que es va prolongar gairebé nou hores amb dos recesossos—, l'ordre de llançar els projectils es va donar després que la unitat fos «hostilitzada», en paraules del comandament que va obrir les declaracions. Va ser en aquest context, i sota ordre expressa, quan es va produir l'impacte que va deixar cec de l'ull dret Roger Español, que va seguir el judici assegut a la sala.

Un altre argument de les acusacions gira entorn de la prohibició de les pilotes de cautxú a Catalunya per als Mossos d'Esquadra, vigent des del 2014 arran del cas d'Esther Quintana, substituïdes per projectils de foam. Les acusacions sostenen que els manifestants podien creure que aquest material estava vetat i que, per tant, desconeixien el risc al qual s'exposaven. La Policía Nacional i la Guardia Civil, però, no estan subjectes a aquesta restricció autonòmica i el continuaven utilitzant en la data dels fets.