Claves
- Dinamarca cedeix el control de la seguretat de Groenlàndia als EUA de manera permanent
- Copenhaguen confirma el pacte sense revelar-ne els termes i manté que la sobirania és danesa
- L'acord arriba després de mesos de pressió de Trump, que no va descartar l'ús de la força
- El govern autònom de Groenlàndia no hauria participat en les negociacions
Estats Units i Dinamarca han assolit un acord pel qual Washington assumirà el control permanent de la seguretat de Groenlàndia, segons ha confirmat el govern danès. El pacte, que arriba després de setmanes de pressió pública del president Donald Trump sobre el futur del territori àrtic, no ha estat detallat en els seus termes concrets per cap de les dues parts.
Copenhaguen ha optat per una comunicació deliberadament escueta: ha confirmat l'existència de l'acord però sense revelar-ne el contingut específic, i ha insistit que la sobirania de l'illa continua sent danesa. Aquesta ambigüitat diplomàtica suggereix que el govern danès busca gestionar la pressió interior —en un país on la cessió de qualsevol prerrogativa sobre Groenlàndia és políticament sensible— sense entrar en detalls que puguin generar més controvèrsia.
El pols de Trump sobre l'Àrtic
Des de l'inici del seu segon mandat, Trump ha insistit que Estats Units ha de controlar Groenlàndia, fins al punt de no descartar l'ús de la força per assolir aquest objectiu. Les seves declaracions van provocar una crisi diplomàtica amb Dinamarca i amb la Unió Europea, que va sortir en defensa de la integritat territorial d'un estat membre. L'acord ara confirmat representa, a la pràctica, un gir significatiu: Copenhaguen cedeix terreny en l'àmbit de la seguretat —el més sensible— sense que hi hagi hagut una transferència formal de sobirania.
Groenlàndia, l'illa més gran del món, ocupa una posició estratègica de primer ordre a l'Àrtic, una regió que ha guanyat importància creixent tant pels seus recursos naturals com per les noves rutes marítimes obertes pel desglaç. Estats Units manté des de la Segona Guerra Mundial la base aèria de Thule —rebatejada com a Pituffik Space Base— al nord de l'illa, la qual cosa ja li atorgava una presència militar rellevant al territori.
El Parlament de Groenlàndia, l'Inatsisartut, i el govern autònom de l'illa han reclamat reiteradament ser tractats com a actors propis en qualsevol negociació sobre el seu futur, rebutjant que Dinamarca i Estats Units decideixin sobre ells sense la seva participació directa. No consta que Nuuk hagi estat part formal de les converses que han desembocat en aquest acord.
