La justícia ha tombat la sanció econòmica que la Generalitat de Catalunya va imposar a Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll i líder de Aliança Catalana, per unes declaracions fetes el 2022 en què va defensar limitar la immigració musulmana massiva a Catalunya. El tribunal ha estimat el recurs presentat per Orriols i ha deixat sense efecte la multa de 10.001 euros, en concloure que l'administració autonòmica no va acreditar suficientment la discriminació que al·legava com a fonament de la sanció.

Les paraules que van motivar l'expedient van ser pronunciades a 8TV. Orriols va argumentar que una arribada massiva d'immigrants musulmans representava un risc per als valors occidentals i va citar com a amenaces potencials l'aplicació de la xaria, la misogínia i la homofòbia, en el supòsit que els defensors d'aquestes pràctiques arribessin a ser majoria a la comunitat. Va ser l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació del Govern —en aquell moment sota la presidència de Pere Aragonès, d'ERC— qui va obrir l'expedient sancionador que va culminar amb la multa, notificada l'abril del 2024.

Llibertat d'expressió davant la potestat sancionadora del Govern

Exhaurida la via administrativa, Orriols va recórrer als tribunals invocant el seu dret a la llibertat d'expressió com a representant política electa. La sentència judicial li dóna ara la raó en aquest argument: les declaracions de l'alcaldessa de Ripoll no són, segons la sentència, mereixedores de sanció. Jordi Coma, advocat del cas i membre de la secretaria jurídica d'Aliança Catalana, va celebrar públicament el resultat.

La mateixa Orriols va anunciar la resolució durant la II Convenció Municipalista d'Aliança Catalana, celebrada precisament a Ripoll. Poc després ho va confirmar al seu compte de X, on va denunciar que el Govern havia intentat «coartar» la seva llibertat d'expressió «mitjançant escarmients econòmics» i que aquest intent havia fracassat. També va aprofitar per carregar contra els mitjans de comunicació afins a la Generalitat, als quals va acusar d'ignorar deliberadament la notícia.

El cas posa de relleu la tensió entre l'ús de la potestat sancionadora de l'administració autonòmica en matèria d'igualtat i els límits constitucionals d'aquesta facultat quan xoca amb la llibertat d'expressió de càrrecs públics. Que un tribunal hagi considerat que la Generalitat no va provar la discriminació al·legada és un revés per a l'organisme dependent del Govern que va instruir l'expedient, i obre preguntes sobre els criteris amb què aquest tipus de procediments s'inicien i se sostenen.