La ciutat autònoma de Ceuta viu des de finals de juliol una crisi migratòria sense precedents que ha convertit la petita ciutat espanyola en l'epicentre d'un fenomen que desborda les institucions locals i posa en evidència les escletxes de la resposta europea davant els moviments migratoris a la Mediterrània occidental. Així ho descriu Carmela Ríos, periodista ceutina especialitzada en xarxes socials i desinformació, que fa setmanes que segueix de prop tant els fets sobre el terreny com el paper que les plataformes digitals han tingut en el seu desenvolupament.

Segons Ríos, les xarxes socials han tingut un paper determinant en l'arribada massiva de persones procedents del Marroc. Els missatges que circulen per WhatsApp, TikTok i Telegram —amb instruccions, vídeos de travessies i relats de qui ja ha creuat— funcionen com un sistema d'informació paral·lel que alimenta i accelera els fluxos migratoris en temps real. Per a qui vol creuar, les xarxes actuen com a mapa, com a testimoni i, de vegades, com a reclam.

La desinformació com a combustible de la crisi

L'especialista subratlla que al costat de la informació veraç també circula una quantitat significativa de contingut fals o manipulat: imatges descontextualitzades, rumors sobre suposades amnisties o regularitzacions, i narratives que distorsionen tant la situació en origen com les condicions d'arribada. Aquest ecosistema de desinformació complica tant la gestió institucional de la crisi com la cobertura periodística rigorosa del fenomen.

Ríos assenyala a més una fractura en la resposta del bloc europeu. A diferència d'altres emergències migratòries anteriors —en què la Unió Europea va aconseguir articular posicions comunes, tot i que tardanes i discutides—, aquesta vegada la coordinació brilla per la seva absència. «Europa ja no té la unitat d'acció que hem vist en altres crisis migratòries», adverteix la periodista, en una constatació que evidencia el desgast polític d'un assumpte que divideix els governs del continent tant ideològicament com geogràficament.

La situació a Ceuta és, en aquest sentit, un símptoma abans que una causa: reflecteix la incapacitat estructural d'Espanya i de la UE per gestionar de manera ordenada i sostinguda la pressió migratòria a la frontera sud, una pressió que el Marroc ha sabut utilitzar històricament com a palanca de negociació diplomàtica amb Madrid i Brussel·les.