L'Ambaixada d'Espanya a Rabat ha posat en marxa una campanya de comunicació a les xarxes socials dirigida a desactivar l'efecte crida que alimenta els creuaments irregulars cap a Ceuta i Melilla. El missatge central és clar: accedir il·legalment a les ciutats autònomes no obre cap porta a la resta del territori espanyol ni a la Unió Europea. La iniciativa arriba en un moment d'especial tensió, amb convocatòries que circulen a plataformes digitals per a un nou creuament massiu el pròxim dia 23, data que coincideix amb les eleccions al Marroc.

A través del compte oficial a X de la representació diplomàtica, i amplificada pels consolats espanyols al país magribí, la campanya detalla el sistema de control que opera a les dues ciutats: una doble barrera que inclou el control fronterer amb el Marroc i un segon filtre Schengen a la sortida cap a la Península. Segons els missatges difosos, ningú no pot embarcar des de Ceuta o Melilla sense identificar-se prèviament davant la Policia Nacional.

La sentència del Tribunal Suprem, usada per desmentir rumors falsos

Un dels eixos de la campanya és desmentir interpretacions interessades d'una resolució recent del Tribunal Suprem que, segons l'ambaixada, ha estat tergivarsada a les xarxes per encoratjar noves arribades. Els missatges institucionals precisen que aquesta sentència no modifica la Llei d'Estrangeria, no declara il·legal el rebuig a la frontera i no impedeix el retorn de les persones que hi accedeixin de manera irregular. La campanya, publicada també en francès per ampliar-ne l'abast, connecta amb un document publicat el passat 3 d'agost pel Ministeri d'Afers Exteriors amb el mateix argument: combatre la desinformació que circula entre potencials migrants.

El detonant: el major creuament massiu registrat a Ceuta

El context immediat d'aquestes mesures és la crisi oberta el 30 de juliol, quan més de 70.000 persones van intentar accedir a Ceuta en el que constitueix el major episodi de creuament massiu registrat a la frontera de la ciutat autònoma. El detonant van ser rumors falsos difosos a les xarxes socials que prometien vies de regularització inexistents. Encara que la majoria dels migrants va retornar al Marroc, milers de joves romanen encara a la ciutat. La crisi ha causat almenys 140 morts, segons organitzacions civils, i ha generat una considerable tensió diplomàtica entre Madrid i Rabat.

Les convocatòries per a aquest diumenge 20 de juliol davant l'ambaixada espanyola a Rabat, que apuntaven a una possible protesta o un nou intent de creuament, finalment no es van materialitzar. No obstant això, les autoritats espanyoles mantenen l'alerta davant la crida per al dia 23, que afegeix la variable política de les eleccions marroquines com a teló de fons.