Claves
- Només l'11% de les converses entre joves en entitats esportives són en català
- El castellà copa el 76% dels intercanvis entre joves en aquests espais
- Els monitors adults usen el català en exclusiva en el 32% dels casos
- L'estudi de l'IEC abasta 14 entitats esportives i d'oci municipals de Barcelona
El català ha quedat pràcticament desplaçat com a llengua de comunicació entre els joves que practiquen esport i activitats d'oci a Barcelona. Segons un estudi pilot elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sobre 14 entitats esportives i d'oci municipals de la capital, només un 11% de les converses entre joves es produeixen exclusivament en català, mentre que el castellà domina amb un 76% dels intercanvis. El 13% restant correspon a usos bilingües.
Les dades són especialment cridaneres si es comparen amb els patrons d'ús entre els monitors d'aquestes mateixes entitats. En aquest col·lectiu adult, el percentatge dels qui conversen exclusivament en català puja al 32%, cosa que evidencia una bretxa generacional significativa: com més jove és el parlant, menor és la presència del català en els contextos informals i lúdics.
Una fractura que va més enllà de l'àmbit escolar
L'estudi de l'IEC posa de manifest que el problema de la transmissió lingüística no es limita a l'aula. Els entorns d'oci i pràctica esportiva —espais on l'ús de la llengua és completament espontani i no regulat— mostren una hegemonia del castellà entre la joventut barcelonina que no es pot atribuir únicament a la composició demogràfica de la ciutat. Barcelona concentra una població diversa, però la tendència revela que, fins i tot en entitats municipals on els monitors mantenen una presència notable del català, aquesta dinàmica no es trasllada als propis joves.
El fet que l'estudi s'hagi realitzat sobre entitats municipals afegeix un element de reflexió institucional rellevant: són espais gestionats o vinculats a l'Ajuntament de Barcelona, on caldria esperar polítiques actives de foment del català. Que en aquest marc controlat el català entre joves no superi l'11% ofereix una mesura concreta de l'abast real d'aquestes polítiques.
L'IEC va presentar aquest treball com un estudi pilot, cosa que suggereix que es tracta d'una primera aproximació metodològica a una realitat que, fins ara, mancava de dades sistemàtiques en l'àmbit de l'oci i l'esport juvenil. La mostra de 14 entitats no permet extrapolar xifres definitives al conjunt de la ciutat, però sí que estableix una referència preocupant sobre la vitalitat del català en els contextos informals on les llengües es consoliden o es perden de debò.