Nacions Unides ha tornat a pronunciar-se sobre els desnonaments a Espanya, i ho ha fet amb una crítica directa al marc legal vigent. Vint-i-quatre hores després d'executar-se el desnonament de la Maricarmen, una dona de 87 anys que va ser desallotjada del seu habitatge a Madrid generant una profunda commoció social, l'organisme internacional va denunciar que la legislació espanyola no garanteix una anàlisi de proporcionalitat individualitzada en aquests procediments. Una mancança que, a parer de l'ONU, resulta incompatible amb els estàndards internacionals de drets humans.

No és la primera vegada que l'ONU es fixa en aquest cas concret. Ja el passat mes de juny, l'organisme s'havia pronunciat sobre la situació de la Maricarmen abans que es produís el desallotjament, advertint dels riscos que suposava per a una persona d'edat avançada. El seu avís no va ser atès, i el desnonament es va executar igualment aquest dimecres, desencadenant protestes i un debat polític d'urgència a tot l'Estat.

Una llei que no distingeix circumstàncies personals

El retret de fons que formula l'ONU apunta a un defecte estructural de l'ordenament jurídic espanyol: els procediments de desnonament no contemplen de manera sistemàtica un examen que pondera les circumstàncies particulars de l'afectat —edat, estat de salut, situació econòmica, alternativa d'allotjament— abans d'executar el llançament. L'absència d'aquest filtre individualitzat és el que l'organisme identifica com a manca de proporcionalitat.

Aquest tipus de retret des d'instàncies internacionals no és nou a Espanya, però adquireix un pes especial quan va acompanyat d'un cas amb tant d'impacte mediàtic i emocional com el d'aquesta dona madrilenya. La imatge d'una anciana de 87 anys abandonant la seva llar davant els mitjans de comunicació va posar en primer pla una realitat que les estadístiques de desnonaments porten anys reflectint sense despertar la mateixa atenció.

El cas torna a obrir el debat sobre l'efectivitat real de les mesures de protecció habitacional aprovades els darrers anys a Espanya, que a la pràctica han mostrat reiteradament els seus límits quan es tracta de persones grans o en situació d'especial vulnerabilitat. L'ONU, amb el seu pronunciament, exigeix una revisió legislativa que incorpori aquesta anàlisi cas per cas abans que es produeixi el desallotjament.