Una dona de 87 anys va ser desnonada ahir del seu domicili després que el lloguer que pagava s'elevés de 500 a 2.750 euros mensuals, una pujada de més del 400% que la llogatera, amb recursos limitats propis d'una pensionista d'edat avançada, no va poder assumir. El desnonament es va executar amb normalitat processal, però la seva imatge concentra de manera crua la tensió que viu el mercat del lloguer a Catalunya.

El cas no és un accident aïllat del sistema, sinó un dels efectes més durs d'un mercat residencial que fa anys que s'ha tensionat a l'alça a les grans ciutats catalanes i les seves àrees metropolitanes. La bretxa entre rendes antigues —moltes vegades congelades durant anys— i els preus actuals de mercat converteix qualsevol renovació contractual en una amenaça real d'expulsió per als llogaters amb menor capacitat econòmica, especialment els de més edat.

Un salt de preu sense marge per a l'adaptació

Passar de 500 a 2.750 euros en un mateix habitatge suposa que el propietari exigeix gairebé sis vegades més del que cobrava. Encara que la normativa vigent a Catalunya preveu mecanismes de contenció de rendes en zones declarades tensionades, la seva aplicació efectiva ha estat qüestionada en repetides ocasions per agents del sector i pels propis afectats, que denuncien buits legals i dificultats per fer valer els seus drets davant la justícia sense assessorament especialitzat.

Per a una persona de 87 anys, a més, la situació té una dimensió afegida: la recerca d'una alternativa habitacional a aquesta edat, amb la xarxa de vincles socials i sanitaris construïda al voltant del domicili habitual, representa un trastorn que va molt més enllà de l'econòmic. Els serveis socials municipals i autonòmics haurien d'actuar com a xarxa de contenció en aquests casos, tot i que la velocitat amb què s'executen els procediments judicials no sempre permet una intervenció preventiva eficaç.