El Partido Popular presentarà al ple del Senat dels dies 29 i 30 de setembre una moció de dotze punts dirigida a frenar el que considera una aplicació irregular de la Llei de Néts. El nucli de la denúncia és una instrucció dictada pel Govern el 25 d'octubre del 2022 que, segons els populars, va ampliar de forma administrativa el perímetre de beneficiaris sense el suport del legislador, contravenint així la pròpia norma que diu aplicar.

La llei, en la seva redacció estricta, reconeix el dret a la nacionalitat espanyola a fills i néts de ciutadans que van haver d'exiliar-se d'Espanya entre el 1936 i el 1955, com a mesura de reparació històrica. El PP no discuteix aquest principi. El que sí que rebutja és que la instrucció de l'Executiu hagi estès aquesta porta a qualsevol persona que va sortir d'Espanya durant aquell període, independentment de la causa, diluint així el requisit de l'exili que és el fonament jurídic i moral de la norma.

El Tribunal Suprem ja ha paralitzat inscripcions al cens

L'ofensiva parlamentària del PP no es produeix en el buit: el Tribunal Suprem ha suspès la inscripció al cens electoral de tots els nacionalitzats que no hagin pogut acreditar que els seus avantpassats van patir efectivament l'exili. La dimensió electoral de l'assumpte és rellevant: l'aplicació ampliada de la llei podria afectar fins a 2,4 milions de potencials nous ciutadans amb dret a vot. Aquesta xifra converteix el debat en alguna cosa més que una discussió tecnicojurídica.

El mateix Sumar, soci del Govern, ha començat a maniobrar per impulsar una modificació legislativa que corregeixi el problema de fons i doni cobertura legal al que ara en manca. Una admissió implícita que la instrucció del 2022 es va avançar al que la llei permetia.

Dotze punts per exigir transparència i control

Més enllà del rebuig a la instrucció, la moció popular detalla una sèrie d'exigències a l'Executiu: revisió d'ofici d'aquesta instrucció, acreditació del vincle familiar mitjançant criteris homogenis i verificables, informació detallada al Senat sobre el nombre de sol·licituds tramitades i nacionalitats concedides, dades sobre l'impacte en el cens electoral i garanties que les inscripcions territorials s'han realitzat amb els controls d'identificació i traçabilitat exigibles. També demana al Govern que comparegui a la Comissió Constitucional per donar explicacions.

La votació servirà a més com a termòmetre polític: el PP podrà comprovar en quin costat se situen partits com Junts, el vot del qual al Senat és un dels que el Govern necessita per mantenir la seva majoria a la Cambra Alta. La posició que adopti la formació independentista davant d'una moció que qüestiona una mesura de l'Executiu posarà en evidència el grau real de lleialtat parlamentària que pot esperar la Moncloa dels seus socis en moments de pressió.