Claves
- PP i Vox donen suport a la marxa, però discrepen sobre activar l'article 102 de la Constitució
- La manifestació surt de Cibeles aquest dissabte a les 10 hores i acaba a la Moncloa
- El manifest demana eleccions immediates i garanties contra la manipulació del cens
- Henri Parot i la gestió de Ceuta, els dos casos més citats en el document
Una manifestació convocada per a aquest dissabte a Madrid per la plataforma Sociedad Civil Española exigirà que s'activi l'article 102 de la Constitució per sotmetre Pedro Sánchez a judici polític per presumpta traïció, en resposta directa a la gestió governamental de la crisi a Ceuta. El Partido Popular i Vox han confirmat la seva adhesió a la marxa, que concentrarà el suport de més de 200 entitats entre associacions, fundacions, partits i sindicats.
La columna de manifestants arrencarà a les 10 hores des de la font de Cibeles i recorrerà el centre de la capital pel carrer d'Alcalá, la Gran Via i el carrer de la Princesa, fins a culminar davant de la seu del Govern a la Moncloa. El recorregut, per una de les artèries més cèntriques i simbòliques de Madrid, apunta a una convocatòria amb vocació de masses.
L'article 102 i la distància entre PP i Vox
La iniciativa d'activar l'article 102 de la Constitució —que regula la responsabilitat penal del president del Govern i exigeix que el Congrés debati i voti l'acusació abans que pugui ser jutjat— ha estat impulsada fonamentalment per Vox. El PP, per la seva banda, manté una posició més cautelosa: ha evitat pronunciar-se sobre aquesta via constitucional, tot i que sí que s'ha personat en la investigació judicial que segueix l'Audiència Nacional sobre els fets de Ceuta. Aquesta diferència de matisos entre els dos partits que donen suport a la marxa no ha impedit la seva participació conjunta, però reflecteix estratègies diferents davant d'un mateix fet.
Un manifest que va més enllà de Ceuta
El document que fonamenta la protesta no es limita a la crisi territorial de la ciutat autònoma. Recull també el malestar per la concessió del tercer grau penitenciari a l'etarra Henri Parot, condemnat per 82 assassinats a 4.800 anys de presó —qualificat en el text com una mostra de l'«abismal nivell d'ignomínia»— i critica amb duresa l'anomenada Llei de Néts, amb referències explícites a la possibilitat d'adulteració del cens electoral. El manifest exigeix garanties que les properes eleccions siguin «netes» i que no hi hagi cap marge per al falsejament del procés.
El text també inclou una demanda d'intervenció immediata a Ceuta mitjançant la «militarització de la plaça» i l'expulsió al Marroc dels qui anomena «invasors», a més d'al·lusions al que descriu com a «ruïna econòmica», deteriorament d'infraestructures i baixa qualitat de l'educació pública. El to del document és obertament rupturista: parla d'un «punt de no retorn» i d'una situació «existencial» per a Espanya.
La convocatòria suma així a la crisi de Ceuta un ampli repertori de greuges acumulats davant del Govern de Sánchez, cosa que la converteix en una mobilització de caràcter general més que no pas en una resposta acotada a un episodi concret.