La diplomàcia iraniana va donar un gir inesperat durant l'Assemblea General de Nacions Unides celebrada a Nova York. Tot i que Teheran va arribar a la trobada amb una actitud pública bel·ligerant i sense aparent voluntat de negociar, la seva delegació va traslladar discretament a Washington una proposta concreta per assolir un acord que permetés reobrir l'estret d'Ormuz. El ministre d'Exteriors iranià, Abbas Araghchi, ha confirmat el moviment després que la informació transcendís prèviament a través de fonts coneixedores dels contactes.

El fet que sigui el propi Araghchi qui ho reconegui públicament té un pes específic: converteix el que podria haver estat un sondeig informal en un senyal diplomàtic deliberat. L'Iran ha optat per fer visible una obertura que, fins aquell moment, es gestionava en la discreció dels passadissos onusians.

Ormuz, el punt de pressió més sensible per a l'economia global

L'estret d'Ormuz és el coll d'ampolla per on transita aproximadament un cinquè del petroli mundial. El seu tancament o bloqueig parcial té conseqüències immediates i severes sobre els mercats energètics globals, cosa que tant Washington com els aliats europeus i asiàtics vigilen amb extrema atenció. L'Iran ha utilitzat històricament l'amenaça sobre aquest pas com a palanca de negociació en els moments de més tensió amb Occident.

La proposta presentada a Nova York s'emmarca en aquest context de pressió mútua. La retòrica iraniana en els fòrums internacionals ha estat, en aquestes setmanes, marcadament confrontacional, però els moviments paral·lels als marges del debat suggereixen que Teheran també calcula els costos d'un conflicte obert amb els Estats Units i cerca una sortida negociada que li permeti salvar la cara internament.

Per part nord-americana, l'administració Trump no ha confirmat ni desmentit públicament la recepció de la proposta ni el contingut dels seus termes. La filtració inicial a la premsa va arribar precisament de fonts properes a aquestes converses, cosa que apunta que almenys algun dels interlocutors té interès que el sondeig sigui conegut i generi expectatives.