Catalunya tanca els primers nou mesos de 2026 amb 1.057 operacions de rescat a la muntanya, un 15,8% més que en el mateix període de 2025, segons les dades facilitades per Bombers de la Generalitat. Més alarmant encara és el balanç de víctimes mortals: els Mossos d'Esquadra han aixecat 16 cadàvers en entorns de muntanya entre gener i setembre, el doble dels set registrats en els mateixos mesos de l'exercici anterior.

Oriol Vilalta, responsable dels Grups d'Actuació Especial (GRAE) de Bombers, preveu que el 2026 tanqui com l'any amb més rescats de la història, superant el rècord de 1.253 operacions que es va assolir el 2021, quan el confinament derivat de la pandèmia va disparar l'afluència al medi natural. Vilalta atribueix l'auge d'enguany a les abundants nevades de l'hivern, que van atreure un nombre inusualment alt de persones a la muntanya fins i tot abans de l'estiu. Abril i maig es van convertir en els mesos més actius, amb 138 i 141 rescats respectivament, mentre que l'agost va registrar el pic estival amb 152 operacions.

Parapentistes i senderistes, els més afectats per les morts

Entre les activitats amb més víctimes mortals destaca el parapent: només al setembre van morir dos practicants a la comarca del Bages en menys de 48 hores, als quals se sumen altres tres morts entre maig i agost en zones com Àger i Palau de Noguera. El senderisme i l'alpinisme també concentren morts per caigudes, com la d'un jove britànic de 26 anys que va perdre la vida el 28 d'agost en precipitar-se a la zona de l'Estany de Gémena de Dalt, a la Vall de Boí, durant l'ascens al Besiberri Sud.

Els Mossos precisen, però, que el seu còmput de morts no inclou les persones rescatades amb vida que moren posteriorment en un centre sanitari. Aquest és el cas de dos escaladors que van patir ferides greus a l'abril en ser colpejats per un esllavissament de roques a Montserrat. El nombre real de morts vinculades a accidents de muntanya és, per tant, superior als 16 comptabilitzats.

El Ripollès encapçala les intervencions per comarca

Per territoris, el Ripollès ha concentrat el major nombre de serveis de Bombers, amb 101 intervencions, seguit del Pallars Sobirà amb 76 i del Baix Llobregat amb 61. Pel que fa al perfil dels rescatats, el 56,9% de les actuacions dels GRAE han estat per auxiliar senderistes; els ciclistes de muntanya representen el 8,9% dels casos, els escaladors en roca el 6,3% i els practicants d'esports de vol sense motor el 3%.

Per franges d'edat, la compresa entre els 51 i els 65 anys és la que acumula més rescats, amb un 26,8% del total, seguida de la de 18 a 30 anys, amb un 18,5%. El 60,5% dels rescatats són homes. La meitat de les 1.057 operacions han estat executades directament pels GRAE, i la resta pels diferents cossos de bombers de la Generalitat.

Cada hora d'ús de l'helicòpter —el mitjà emprat de manera majoritària en les intervencions dels GRAE, que sempre incorporen personal sanitari del Sistema d'Emergències Mèdiques— té un cost de 3.310 euros, la qual cosa converteix l'increment sostingut de les operacions en un impacte econòmic significatiu per a les arques públiques.