Claves
- El decret permetria expulsar migrants encara que tinguin l'asil en tràmit
- S'aplicaria només als arribats a Ceuta en el pas massiu de juliol
- La norma escurçaria terminis administratius i judicials per agilitzar devolucions
- La seva eficàcia depèn de la cooperació diplomàtica del Marroc
L'Executiu de Pedro Sánchez treballa en un decret llei de caràcter extraordinari que permetria retornar al Marroc els migrants arribats a Ceuta el passat 30 i 31 de juliol, fins i tot si tenen sol·licituds d'asil en tràmit. La mesura, confirmada aquest dimecres pel secretari general del PSOE de Madrid, Óscar López, es troba encara en fase d'elaboració i la seva aprovació en el proper Consell de Ministres no està garantida.
El nus que el decret pretén tallar és conegut: mentre una petició d'asil es troba en tramitació, o mentre existeix la possibilitat legal de recórrer una resolució denegatòria, els sol·licitants compten amb garanties jurídiques que impedeixen materialment la seva expulsió. Espanya ha acumulat així un nombre considerable d'expedients a Ceuta sense capacitat immediata d'executar retorns. La nova norma reduiria els terminis tant per la via administrativa com per la judicial, i s'aplicaria exclusivament a les sol·licituds presentades en aquesta ciutat autònoma des del pas massiu de juliol.
El Marroc com a destinació: l'acord diplomàtic que sustenta la mesura
El decret només té sentit si Rabat accepta readmetre aquestes persones, cosa que converteix l'eficàcia de la norma en una qüestió tant jurídica com diplomàtica. La col·laboració marroquina ha estat històricament irregular i dependent de l'estat de les relacions bilaterals, de manera que l'aplicació pràctica del mecanisme estarà condicionada a aquest factor extern, sobre el qual el text legal no té cap control directe.
López va defensar la iniciativa en termes inequívocs: «El Govern està volcà a retornar la normalitat a Ceuta». Alhora, va aprofitar la compareixença davant els mitjans per carregar contra PP i Vox per haver participat en una manifestació a Madrid per protestar per la gestió del Govern en la crisi migratòria, acusant-los d'acudir «amb l'ultradreta a insultar» en lloc de contribuir a solucions. El ministre va ser presentat aquell mateix dia com a candidat del PSOE a la presidència de la Comunitat de Madrid, cosa que afegeix un component de campanya a unes declaracions que, en qualsevol cas, confirmen l'existència del decret.
Una resposta tardana a una crisi que acumula setmanes
Han transcorregut més de dos mesos des del pas massiu de juliol i el Govern tot just ara posa sobre la taula un instrument legal específic. Aquesta dilació és un fet objectiu que el decret no pot esborrar. Ceuta porta setmanes reclamant mesures concretes, i la resposta institucional s'ha mogut entre promeses genèriques i negociacions diplomàtiques de resultat incert. Si la norma acaba aprovant-se, el seu valor real dependrà de la celeritat amb què els tribunals assumeixin la reducció de terminis i de la disposició marroquina a rebre els retornats, dues variables que el decret per si sol no resol.