Unes deu mil persones van recórrer el passeig de Gràcia de Barcelona per oposar-se a l'ampliació de l'aeroport del Prat, en una manifestació convocada per una coalició de grups ecologistes, associacions de veïns, sindicats i partits d'esquerra com la CUP, ERC i els Comuns. La pancarta principal deia «No a l'ampliació, ni ara ni mai», i l'argumentari dels manifestants va girar entorn de la pèrdua de biodiversitat, la presumpta destrucció del delta del Llobregat i el rebuig al model turístic que, segons els convocants, alimentaria una infraestructura ampliada.

Les pancartes que van puntuar la marxa —«clima o mort», «cal defensar la vida» o «Zero o port»— reflecteixen un rebuig que va més enllà de les al·legacions tècniques sobre l'impacte ambiental. Una de les més cridaneres resumia el fons del debat: «Jo de gran vull vida, no un hub». Aquesta última paraula és precisament la clau econòmica que els detractors prefereixen ignorar: la possibilitat de convertir el Prat en un node de connexió intercontinental que competeixi amb París, Londres, Frankfurt o Madrid.

El hub que Catalunya rebutja abans de tenir

L'ampliació projectada no és només una qüestió de més pistes o més terminals. L'objectiu estratègic és posicionar l'aeroport barceloní com a centre de redistribució de passatgers procedents d'Àsia cap a Europa i Amèrica, una funció d'enorme valor econòmic que avui acapara Barajas. Durant anys, una part significativa de l'opinió pública catalana ha retret a Madrid aquest paper de hub central, interpretant-lo com un greuge als interessos catalans. La paradoxa és evident: ara que existeix la possibilitat real que Barcelona ocupi aquest espai, els mateixos sectors que formulaven aquest retret encapçalen l'oposició.

El projecte d'ampliació porta anys encallat en un bucle de vets creuats que té precedents ben coneguts. L'arribada de l'AVE a Catalunya, la qüestió de l'estany de la Ricarda, els parcs fotovoltaics a Tarragona i Girona, o el debat nuclear són exemples de grans iniciatives que han topat amb una resistència sistemàtica des d'instàncies municipals, autonòmiques i moviments ciutadans. El resultat acumulat és un territori que renuncia a infraestructures de primer ordre en nom d'una sensibilitat mediambiental que, en molts casos, no distingeix entre el rigor científic i la consigna política.

La presència d'ERC i els Comuns a la manifestació resulta especialment significativa, atès que totes dues formacions tenen o han tingut responsabilitats de govern —autonòmic o municipal— i han participat en els debats sobre el model de desenvolupament de Catalunya. El seu posicionament als carrers contra l'ampliació contrasta amb les obligacions de gestió pública que comporta governar una economia que depèn en bona mesura de la connectivitat internacional.

Segons les xifres manejades pels organitzadors, l'assistència va rondar els deu mil participants. L'aeroport del Prat és la principal porta d'entrada de turistes i inversors a Catalunya, i la seva limitada capacitat de creixement respecte a altres grans aeroports europeus és un handicap competitiu reconegut per operadors, cambres de comerç i economistes. El debat sobre la seva ampliació no és nou, però la manifestació d'aquest dissabte evidencia que el bloqueig polític i social continua sent un obstacle de primer ordre per a qualsevol decisió.