L'inici del judici contra José F., l'home que es feia anomenar «mestre il·luminat» i que està acusat d'abusos sexuals continuats sobre cinc dones, s'ha frustrat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona abans que no es pronunciés una sola paraula de fons. La Secció 10 ha declarat la nul·litat de part de les actuacions després que la defensa detectés un error de forma en la tramitació del cas: la causa es va instruir per la via del procediment abreujat quan, ateses les penes sol·licitades —70 anys de presó en total—, hauria d'haver seguit el camí del sumari ordinari. El tribunal ha donat la raó a aquesta petició, a la qual s'hi van sumar tant la Fiscalia com l'acusació particular, i ha retornat les diligències al Jutjat d'Instrucció número 3 de Barcelona perquè esmeni el defecte i elevi l'assumpte pel procediment correcte. La presidenta de la Sala ha subratllat que instarà l'instructor a actuar «amb la major brevetat», tot i que el nou assenyalament no arribarà, previsiblement, abans que transcorri més d'un any.

La clau tècnica de l'entrebanc és el llindar de pena. L'acusació reclama deu anys de presó per cadascun dels cinc delictes d'abusos sexuals continuats —cinquanta en total—, més vint per tracte degradant i lesions. Quan la pena demanada supera determinats límits, la llei processal espanyola exigeix que el cas es tramiti mitjançant sumari, un procediment més garantista i formal que l'abreujat. El jutjat instructor va ometre aquest requisit, i la inadequació de procediment ha obligat a retrotreure les actuacions al moment en què es va dictar l'acte de transformació. Tot allò que es va resoldre posteriorment queda sense efecte.

Com operava la pseudoteràpia: muntanya, gana i sotmetiment progressiu

Segons l'escrit de la Fiscalia, José F. captava les seves víctimes quan travessaven períodes d'especial fragilitat personal —dols, crisis vitals, embarassos— i les enrolava en sessions de suposat creixement personal. Els anomenats «retirs» començaven amb marxes de hores per la muntanya sense aigua ni menjar, amb un grau d'exigència física tan elevat que alguns participants patien lesions. Lluny de mostrar empatia, l'acusat els feia saber que l'accident era responsabilitat seva per haver perdut «la connexió amb el treball». Les reunions grupals que seguien aquelles excursions eren l'escenari de les humiliacions públiques davant la resta d'assistents si algú desobeïa les seves instruccions.

El mecanisme descrit per l'acusació segueix una pauta reconeixible en els casos de manipulació sectària: la pressió física i l'esgotament es combinaven amb l'assetjament verbal sostingut per erosionar l'autoestima de les víctimes i generar-hi una dependència emocional envers l'agressor. Una de les dones, d'ètnia gitana, va suportar comentaris denigrants sobre la seva família i el seu origen. Una altra, que hi va acudir estant embarassada de cinc mesos i que va perdre el seu pare durant el postpart, va ser sotmesa a ridícul col·lectiu i impedida de prendre la seva medicació per a la migranya. Només quan la voluntat de les víctimes estava ja prou trencada, l'acusat introduïa el component sexual en la dinàmica, justificant-lo com un pas necessari per assolir el creixement personal promès. Les pràctiques, segons la Fiscalia, incloïen orgies.

La detenció i les víctimes que van preferir el silenci

Els Mossos d'Esquadra van arrestar José F. el 29 de març de 2021 a la Pobla de Lillet, un petit municipi del Berguedà amb poc més de mil habitants. La investigació es va prolongar durant tres mesos i es va activar arran de la denúncia d'una de les seves víctimes. Fonts properes a la defensa reconeixen que altres dones van optar per no presentar denúncia per evitar l'exposició pública que implica declarar en un judici oral. Les cinc que sí que consten a la causa hauran d'esperar ara, com a mínim, un any més abans que el procés arribi al seu destí natural: el tribunal que haurà de jutjar els fets.