L'Audiència de Barcelona ha aplicat la llei d'amnistia a Marta Rovira i ha tancat la causa que encara mantenia oberta contra ella per desobediència, derivada dels fets del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017. La resolució, a la qual ha tingut accés el diari Ara, posa fi a l'últim procediment judicial que pesava sobre l'exsecretària general d'ERC als tribunals catalans.

Rovira va abandonar Espanya el 23 de març de 2018 per instal·lar-se a Suïssa, després que el Tribunal Suprem li obrís una causa per rebel·lió en el marc de la investigació sobre l'organització del referèndum. Al llarg dels anys següents, l'acusació va anar mutant: de rebel·lió va passar a sedició el 2019, i aquest delicte va ser posteriorment derogat pel Govern de Pedro Sánchez en la reforma del Codi Penal del desembre de 2022. Des de llavors, l'únic càrrec que romania actiu era el de desobediència, que és precisament el que ara empara l'amnistia.

Un exili que va durar més de set anys

La líder d'ERC porta més de set anys residint a Ginebra, des d'on ha continuat exercint un paper central en la política del partit, incloent-hi el seu paper en les negociacions que van permetre la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. L'aplicació de l'amnistia elimina el principal obstacle judicial que li impedia tornar sense risc de detenció o processament a Espanya, tot i que en cap moment no ha existit una ordre d'arrest europea vigent contra ella.

La llei d'amnistia va ser aprovada per les Corts Generals el 2024 amb el suport dels partits que sostenen el Govern de Sánchez, inclòs ERC, i ha anat sent aplicada de manera progressiva pels diferents tribunals als processats i condemnats en el marc del procés. El cas de Rovira, que mai no va arribar a judici oral, completava ara aquest recorregut amb l'arxivament definitiu a l'Audiència de Barcelona.