L'Audiència Provincial de Barcelona ha aplicat la llei d'amnistia a Marta Rovira, exsecretària general d'Esquerra Republicana de Catalunya, i ha tancat així la causa que mantenia oberta contra ella per desobediència en relació amb l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017. La decisió, anunciada aquest dimarts pel mateix partit, segueix la mateixa línia que el tribunal ja ha aplicat a altres dirigents independentistes processats per aquest mateix delicte, que queda expressament recollit en els supòsits de la norma aprovada el 2024.

El periple judicial de Rovira va arrencar a finals de 2017, quan el Tribunal Suprem la va imputar inicialment per rebel·lió i, posteriorment, per sedició. Després de declarar davant el jutge Pablo Llarena, va quedar en llibertat amb una fiança de 60.000 euros. No obstant això, quan l'instructor la va tornar a citar, Rovira no va comparèixer: va al·legar manca de garanties i va creuar la frontera cap a Suïssa, on va romandre autoexiliada fins a l'estiu de 2024, evitant així un previsible ingrés a presó preventiva. El seu retorn a Catalunya va ser el que va reactivar el procediment judicial, paralitzat durant anys precisament per la seva absència.

ERC celebra la decisió i atribueix a l'Estat les dilacions que ella mateixa va provocar

La reacció del partit no s'ha fet esperar: ERC ha celebrat l'arxivament de la causa, tot i que en el seu comunicat ha aprofitat per retreure les suposades «dilacions» del procés. La ironia de l'argument és difícil d'ignorar: va ser la pròpia fugida de Rovira a Suïssa la que va congelar el procediment durant gairebé set anys, i els recursos successius interposats per la seva defensa —a càrrec del lletrat Iñigo Iruin— també van contribuir a allargar el tràmit. Atribuir ara aquesta demora a l'Estat frega la desfachatesa argumental.

Els republicans han aprofitat el moment per reclamar l'extensió immediata de l'amnistia a la resta d'encausats independentistes, incloent-hi els qui romanen fora d'Espanya, amb l'objectiu, segons les seves pròpies paraules, de «restaurar drets polítics» i abordar el conflicte territorial «sense repressió». Rovira també va estar imputada en el cas Tsunami Democràtic, que va acabar sobreseit.

El mateix dia, quatre policies nacionals s'asseuen al banc dels acusats per les càrregues de l'1-O

La data en què es coneix l'amnistia de Rovira coincideix amb el novè aniversari del referèndum il·legal i, precisament aquest dijous, quatre agents de la Policía Nacional compareixeran davant l'Audiència de Barcelona acusats de lesionar l'activista Roger Español, que va perdre un ull a causa de l'impacte d'una pilota de foam durant les càrregues policials d'aquella jornada. En aquest cas, el tribunal va rebutjar aplicar l'amnistia als funcionaris: la llei exclou expressament els actes dolosos que hagin causat la pèrdua o la inutilització d'un òrgan, membre o sentit. Els agents demanen l'absolució argumentant que van actuar en compliment del seu deure; les acusacions sol·liciten penes de fins a tretze anys de presó per lesions i tortures.