El debat de política general del Parlament de Catalunya va arrencar aquest dimecres amb una càrrega de profunditat llançada des de la bancada de Junts per Catalunya. Mònica Sales, presidenta del principal grup de l'oposició, no va deixar marge a l'ambigüitat: davant la cambra catalana i amb to solemne, va afirmar que Salvador Illa és «el pitjor president que ha tingut la Catalunya moderna». La formació va presentar una esmena a la totalitat contra el cap del Govern, en el que suposa l'ofensiva parlamentària més dura protagonitzada per Junts des de l'arribada del socialista al Palau de la Generalitat.

Sales va advertir abans d'intervenir que les seves paraules serien dures, i no va incomplir l'advertència. El discurs va articular un atac sistemàtic a la gestió de l'executiu d'Illa, vinculant aquesta conclusió —la de situar-lo com el pitjor mandatari de l'etapa democràtica catalana— amb el que, segons Junts, és un balanç de govern fallit en qüestions de fons. L'esmena a la totalitat és l'instrument de rebuig més categòric que permet el reglament parlamentari, i el seu ús en un debat de política general té una càrrega simbòlica i política de primer ordre.

Una oposició que busca marcar el ritme del curs polític

La iniciativa de Junts situa la formació de Carles Puigdemont en el paper d'oposició més bel·ligerant davant d'un Govern que ja afronta un calendari polític exigent. El debat de política general és el moment de l'any en què el president ret comptes davant el Parlament i fixa les prioritats de l'executiu per als mesos següents, de manera que l'obertura amb una esmena a la totalitat marca des de l'inici el to de confrontació que Junts pretén mantenir durant el curs.

Des de la perspectiva de la gestió pública, el fet que el principal grup de l'oposició rebutgi en bloc el balanç del Govern —abans fins i tot que Illa hagi desenvolupat el seu discurs de política general— reflecteix la profunditat del bloqueig parlamentari al qual s'enfronta l'executiu socialista, que no disposa de majoria pròpia i depèn de suports externs per tirar endavant les seves iniciatives legislatives i pressupostàries. Aquesta fragilitat aritmètica és, a la pràctica, un dels factors que alimenta l'estratègia de pressió màxima per part de Junts.