El grup parlamentari de Junts va protagonitzar aquest dimarts un dels moments més tensos del debat de política general del Parlament en anunciar que presentarà una proposta de resolució per reprovar Salvador Illa. Segons la seva presidenta a la cambra, Mònica Sales, es tracta d'una iniciativa sense precedents: mai abans no s'havia demanat formalment al Parlament que es pronunciés sobre la idoneïtat d'un president de la Generalitat a través d'aquest mecanisme.

Sales va justificar la mesura amb una bateria de crítiques a la gestió d'Illa durant els seus dos anys al capdavant del Govern: la conflictivitat laboral a la sanitat i l'ensenyament, les protestes del col·lectiu mèdic i del cos docent, i el que va qualificar com una política d'anuncis a llarg termini que no resol els problemes del dia a dia. En la seva intervenció, la diputada de Junts va al·ludir a l'eslògan governamental 'El futuro ya es aquí' per preguntar-se quin futur pot prometre un Govern que, al seu parer, no controla el present.

Un òrdago directe a ERC i als Comuns

La maniobra de Junts té una lectura política immediata: no està pensada per prosperar amb els vots actuals, sinó per forçar els socis de legislatura del PSC a mullar-se públicament. ERC i els Comuns, que sostenen Illa sense integrar formalment el seu govern, es veuran obligats a votar a favor o en contra de la reprovació, cosa que deixa poc marge per a l'ambigüitat. Sales ho va explicar sense embuts: amb aquesta resolució, va dir, «no valdran les excuses, només els vots».

El Govern d'Illa depèn del suport o l'abstenció de les dues formacions per mantenir l'estabilitat parlamentària. Des de Junts entenen que aquesta dependència mútua ha permès a ERC i els Comuns criticar verbalment el president sense assumir cap cost. La proposta de reprovació pretén trencar aquest equilibri: o se sumen a la iniciativa o queden retratats davant el seu electorat com a garants d'una presidència que ells mateixos qüestionen en públic.

Una proposta sense efecte vinculant però amb un alt valor polític

Les resolucions que s'aproven en el marc del debat de política general no tenen caràcter obligatori per al Govern. Això significa que, encara que la proposta de Junts aconseguís una majoria —hipòtesi avui per avui remota—, Illa no estaria jurídicament obligat a cessar ni a modificar el seu programa de govern. Tanmateix, la simbologia política que el Parlament formalitzés un rebuig a la gestió del president tindria un pes institucional innegable.

L'anunci es va produir en un debat que el mateix Illa va aprofitar per presentar mesures en matèria d'habitatge, entre elles la creació de dos fons públics orientats a evitar desnonaments i a la compra d'immobles. Aquesta agenda social del Govern contrasta amb el retrat de paràlisi i incompetència que traça Junts, cosa que situa l'enfrontament en el terreny de les prioritats i el model de gestió, més que no pas en el de les grans qüestions identitàries.