El fotoperiodista Joan Gálvez va ser colpejat per una bala de foam disparada pels Mossos d'Esquadra el 15 d'octubre de l'any passat mentre cobria una manifestació davant del consolat d'Israel a Barcelona. Gálvez portava un casc amb la paraula Press escrita a tots dos costats, una identificació inequívoca de la seva condició de periodista acreditat. L'impacte va ser prou violent com per fer-lo caure a terra.

Dos elements de l'incident apunten a un ús irregular de l'armament antiavalots. D'una banda, la intensitat del cop suggereix que el projectil va ser disparat des d'una distància inferior a la que estableix el protocol d'ús d'aquestes municions. De l'altra, la marca va quedar al braç del fotògraf, quan la normativa vigent exigeix que els trets de foam es dirigeixin sempre a la zona del cos compresa entre la cintura i els genolls, mai per sobre.

Una investigació que es queda a casa

El cas ha obert el debat sobre com investiguen els Mossos d'Esquadra els seus propis excessos en el control de manifestacions. La corporació policial catalana ha posat en marxa un procediment d'investigació interna, però la manca de transparència sobre els seus avenços i conclusions alimenta els dubtes sobre la independència real d'aquest procés. Que sigui el propi cos qui examini la conducta dels seus agents, sense cap rendició de comptes externa visible, és precisament el nucli de la controvèrsia.

L'incident afecta directament la llibertat de premsa: un periodista identificat com a tal, en l'exercici de la seva feina, va resultar ferit per forces de seguretat dependents de la Generalitat. La Conselleria d'Interior, de qui depenen els Mossos, no ha fet declaracions públiques sobre l'abast ni el resultat de les diligències internes obertes. Tampoc no se sap si hi ha cap expedient disciplinari obert contra l'agent o els agents implicats.

La situació recorda episodis anteriors en què l'ús de material antiavalots per part dels Mossos va generar lesions a persones que no participaven activament en incidents, sense que els mecanismes de control intern del cos derivessin en conseqüències disciplinàries conegudes. La manca d'un organisme supervisor extern amb competències reals sobre la policia autonòmica catalana és una carència que diversos col·lectius de defensa de la llibertat de premsa i dels drets civils fa anys que assenyalen.