Amb el rellotge en contra, el Govern de Pedro Sánchez va intensificar aquest dimecres la pressió sobre Junts per Catalunya, el PNB i Podemos per aconseguir la majoria suficient que permeti convalidar al Congrés els dos decrets llei d'habitatge aprovats arran del conegut com a cas Maricarmen. La ministra d'Habitatge va llançar un missatge directe a la formació de Carles Puigdemont: «Tots hem fet renúncies», i va afegir que les mesures per frenar els desnonaments «són bones per a la majoria dels catalans».

L'Executiu central ha separat estratègicament tots dos paquets normatius. El primer agrupa les mesures urgents de protecció davant els desnonaments; el segon inclou la resta de disposicions sobre mercat de lloguer i accés a l'habitatge. L'aposta del Govern passa per convèncer els escèptics que, almenys, donin suport a aquest primer decret, que és el que té més suport popular i el que concentra el gruix de l'argumentari de la ministra en la seva ofensiva d'última hora.

Junts, clau en una votació sense marge d'error

El grup parlamentari de Junts s'ha convertit en la peça clau de la balança. El partit ha mantingut fins ara una postura ambigua, combinant exigències de més autonomia competencial en matèria d'habitatge per a Catalunya amb reticències de fons cap al decret. Aquesta ambigüitat és precisament el que el Govern tracta de desactivar en les hores prèvies a la votació, conscient que sense Junts —o sense el PNB— els números no surten.

La ministra ha intentat apel·lar a un argument d'interès territorial: que les mesures beneficien directament els ciutadans catalans, especialment en un context de tensió extrema al mercat del lloguer a Barcelona i altres ciutats de l'àrea metropolitana. És un enfocament que busca posar Junts en la tessitura d'explicar, davant el seu propi electorat, per què rebutja una norma presentada com a protectora per a les famílies vulnerables.

Podemos, per la seva banda, ha condicionat el seu vot favorable al fet que el Govern no faci concessions que, al seu parer, debilitin el contingut dels decrets. La triple negociació simultània —Junts, PNB i Podemos en coordenades ideològiques i territorials molt diferents— és el principal repte logístic i polític al qual s'enfronta l'Executiu abans que s'obri la sessió de votació.